En directe: De 23:00 a 07:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 09:00 a 13:30
Al Matí
De 13:30 a 14:00
Migdia informatiu i Esports
Una imatge de la Bella i la Bèstia durant la segona temporada | Roger Benet Una imatge de la Bella i la Bèstia durant la segona temporada | Roger Benet
04.11.2018 15:44 Aleix Graell

La Bella i la Bèstia: una reestrena amb èxit

La Joventut de la Faràndula ha tornat a escena amb la Bella i la Bèstia. El clàssic conte francès, que la factoria Disney va portar a totes les pantalles, és el tercer cop que torna al teatre després de 2 temporades d'èxit i 8.700 espectadors a l'esquena. Però sembla que la repetició no sigui un motiu per no omplir el teatre. Aquest cap de setmana de reestrena a La Faràndula s'ha omplert de públic familiar. 

El repartiment està ple d'actors locals que donen vida pròpia als personatges del conte. Miquel Roselló demostra perquè fa el paper de Bèstia. Davant hi ha la Bella, interpretada per Cristina Barbero amb molta solvència. Destacar també el paper de Joan Baptista Torruella, un rodamon del teatre que aquí pren el difícil paper de fer de Lumière. La seva làmpada parteix del paper de bufó amb TicTac però manté el fil de l'obra pel públic més infantil. I al costat hi té Alba Valero al paper de Senyora Pots, que casa a la perfecció. 

El muntatge té tots els ingredients farandulers: teatre infantil, un text adaptat i una bona elecció de l'escenografia, el vestuari i la il·luminació a càrrec de Joan Jorba, Elisa Boada, Quim Carné i Dani Bartomeu i Jordi Berch respectivament. Damunt de l'escenari els actors, les actrius i el cos de ball fan la resta de l'èxit d'aquesta Bella i Bèstia. Menció especial per la música, composta per Oriol Padrós i orquestrada per Jan Fité i el cos de ballarins, una estètica que ha dissenyat Montse Argemí que doten de dinamisme el muntatge.

La fórmula funciona i el públic respon. "És la primera vegada que una obra que està en una tercera temporada esgota les entrades" confessa el director Quim Carné després de la matinal de diumenge. L'estètica recorda Disney, sobretot amb els colors i l'atrezzo, però el text es permet anar més enllà i desmarcar-se de la versió cinematogràfica sense grinyolar; com per exemple en el paper de Bella que intenta fugir dels clixés de princesa. Altres parts són ineludibles, com l'enamorament romàntic entre els dos personatges principals. Tots els components funcionen en aquesta recepta de la Joventut de la Faràndula que sembla haver trobat la fórmula del teatre musical.