En directe: De 07:00 a 09:00
Notícies en Xarxa
A continuació:
De 09:00 a 13:30
Al Matí
De 13:30 a 14:00
Migdia informatiu
Víctor ja ha vist porteria dos cops a Segona B en el que portem de temporada | Roger Benet Víctor ja ha vist porteria dos cops a Segona B en el que portem de temporada | Roger Benet
28.11.2017 22:05 Adrián Arroyo

Víctor Martínez: "Sempre he estat molt tímid, l'únic lloc on trec el caràcter és al camp"

"Mai penses a llarg termini, de nen no m'ho podia imaginar, que acabaria a Segona B. Quan vaig entrar a la Damm ja va ser un salt, tot era diferent i comences a creure't que pots ser futbolista". Així comença la història de Víctor Martínez, una de les sensacions d'aquesta temporada al Centre d'Esports Sabadell. El mataroní es va formar especialment al Cirera, el club del seu barri, si bé va passar també per d'altres clubs com el Premià, el Mataró o el Calella. Un cop a juvenils, el conjunt cerveser el va fitxar, fent el primer gran salt de la seva carrera, tot i que l'experiència no va acabar massa bé. Va ser aleshores quan va aterrar per primer cop a Sabadell, a mitja temporada i per a acabar d'apuntalar un Juvenil A que aquella campanya va ascendir a Divisió d'Honor amb Ignasi Senabre al capdavant. Migcampista i tècnic van passar aquell estiu al filial, i tot i que al principi no va tenir massa protagonisme, a la llarga es va guanyar un lloc a l'onze habitual: "L'any passat em va servir de molt tot i acabar baixant. No és el mateix el futbol juvenil que l'amateur, t'has d'adaptar".

Després d'any i mig vestint l'arlequinada, i amb el descens del Sabadell B a Primera Catalana, arriben els dubtes de si seguir o no. Molts companys de vestidor opten per sortir, però el migcampista maresmenc es queda: "Aquest estiu tenia alguna oferta i vaig pensar en marxar, però el club em va convèncer, no em va deixar marxar i em vaig acabar animant veient l'entrenador i els companys. Al final m'ha sortit bé, però mai se sap, podria haver sortit malament també". I la resta de la història és de sobres coneguda. Comença tenint alguns minuts en banda per l'allau de baixes amb la qual va arrencar la lliga Toni Seligrat, més tard es va fer un forat al mig del camp i fins i tot, davant la manca de davanter centre, en punta en camps com el del Saguntino o el Llagostera. De fet, Víctor ja ha fet dues dianes en la seva primera temporada al futbol de bronze. La de Morvedre, especial per ser la primera, tot i que es queda amb el 2-0 contra l'Alcoyano a casa: "Tenia ganes de marcar a la Nova Creu Alta i sempre li deia al meu pare que si ho feia, ho celebraria amb l'afició perquè m'agraden els seguidors arlequinats, és una afició diferent a les que conec, fins i tot les de Primera, sempre ens estan animant. Després ja vaig abraçar Felipe, que m'havia deixat tot sol. Quan vaig controlar el primer pensament va ser el de creuar-la, però volia assegurar el gol i per això vaig driblar el porter".

La polivalència és una de les característiques que més valora l'entrenador, Toni Seligrat, de Víctor. De fet, fins i tot en categories formatives va jugar de lateral dret, encara en futbol-7. "Quan un es jove t'has d'adaptar i ajudar l'equip", respon el futbolista. Un altre dels punts forts del mataroní és la seva garra. "Els camps que requereixen molta lluita com el del Saguntino m'agraden, i si el públic és dels que està molt a sobre, encara em motiva més", assegura el migcampista. Una sang calenta que sobta veient el seu tarannà parsimoniós fora dels terrenys de joc: "Sempre he estat molt tímid. Sóc de barri, sóc una persona tranquil·la i amable, l'únic lloc on trec el caràcter és al camp. Les xarxes socials no m'agraden, s'ha perdut el contacte físic amb les persones i sóc més d'una conversa cara a cara, res de mòbils". Un dels més joves de la classe que també ha donat el seu punt de vista de l'entrenador, Toni Seligrat. Algú, ja que la cosa va de caràcters, amb capacitat de lideratge: "Ell creu el que et diu, i quan això passa, acabes veient-ho igual i te'l creus. Vol plasmar en els jugadors el seu caràcter i ho està aconseguint poc a poc".

El dubte de cara al futur és saber quin rol desenvoluparà en el que resta de temporada Víctor Martínez. De moment, ha sabut aprofitar el seu moment i s'ha guanyat un lloc aprofitant les múltiples baixes de l'equip, però en els darrers partits, i havent recuperat peces Seligrat, ja no ha gaudit de tants minuts. De fet, segueix tenint fitxa de filial, i té molt clar quin és el seu paper: "Jo no decideixo, sinó que sóc a l'espera del que em diguin que he de fer, amb el cap fred i seguir treballant. Si he d'anar amb el B ho faré el millor possible com si fos el primer equip. El futbol és això, esperar. Jo sí que tinc objectius individuals com fer alguns gols més, però no els diré perquè és millor no fer-ho per si de cas no es compleixen". Si en comptes de fixar la vista en el curt termini, l'elevem una mica més enllà, molts aficionats han demanat ja a les xarxes socials la renovació de la que ara com ara és una de les joves perles sorgides de l'obrador, tot i que amb un pas fugaç pel futbol base arlequinat. "Ha de ser el club qui es mogui primer, ja veurem. No asseguro res perquè després pot passar el que li va passar a Max Marcet. Et ve un gran i com li dius que no quan tothom volem arribar a Primera, però tot depèn de les circumstàncies. De moment, em coneixen a Sabadell i a pocs llocs més, he d'anar poc a poc que vinc des d'avall i s'ha d'anar pas a pas. Jo aquí estic còmode, és estupend, però mai se sap", respon el jugador arlequinat. Víctor Martínez, un home amb rauxa al camp i seny fora dels terrenys de joc.