Viure al carrer: explicat en primera persona

El Dia Europeu de les Persones Sense Llar se celebra aquest divendres. Són moltes les entitats i ONG que treballen per omplir els buits que té aquest col·lectiu, començant per un habitatge digne i acabant amb un greuge important a l'hora d'aconseguir una feina. Es calcula que la seva esperança de vida és 20 anys inferior a la de la mitjana.

Tres testimonis de perfils diferents - una noia que va patir agressions sexuals dins la seva família, un noi que viu en una fàbrica i un altre que ha viscut 20 anys al carrer - han passat pels micròfons de Ràdio Sabadell aquest divendres en motiu del Dia Europeu de les Persones Sense Llar. Tots ells han coincidit a lamentar que no tenir una base com l'habitatge obstaculitza totalment el progrés social: obtenir una feina, fer amistats o tenir un mínim de poder adquisitiu, per exemple.

També hi han participat tècnics municipals, d'ActuaVallès i de Càritas, que han explicat els reptes amb què es troben a l'hora de garantir els drets d'aquestes persones i com treballen.