En directe: De 11:30 a 13:30
Al Matí
A continuació:
De 13:30 a 14:00
Notícies migdia
De 14:00 a 15:00
Hotel Suís
Els despreniment han fet perillós l'accés a les coves de Sant Oleguer | Roger Benet Els despreniment han fet perillós l'accés a les coves de Sant Oleguer | Roger Benet
09.11.2020 18:38 Pere Gallifa

El mal estat de les coves de Sant Oleguer: entre la degradació del patrimoni i els problemes d'inseguretat

Les coves de Sant Oleguer són un dels espais de memòria històrica que tenim a la ciutat, ja que són testimoni de les dures condicions de vida de la població migrant que va arribar a Sabadell als anys quaranta. Des de fa mesos, però, el seu accés està tancat arran d'uns despreniments en els talussos on estan ubicades, al barri de Nostra Llar. D'una banda, aquesta situació no es correspon amb els objectius del Memorial Democràtic i l'Ajuntament, quan el 2010 es va intervenir l'espai per preservar-lo i obrir-lo al públic. D'altra banda, els veïns també denuncien que cada vegada la zona està més degradada i genera problemes de seguretat a la ciutadania.

"Fa més de mig any que està tancat i abandonat", explica la presidenta de l'associació de veïns de Nostra Llar, Teresa Coret. Abans que uns despreniments fessin perillosa la zona, les coves de Sant Oleguer es podien visitar per conèixer com era el Sabadell dels anys cinquanta, el fenomen de la migració, els problemes d'habitatge i les condicions de vida en aquests emplaçaments que s'estenien als voltants del riu Ripoll. "Hi ha hagut molt poca conservació", afegeix Paco García, membre de la junta de l'entitat veïnal, "per això reivindiquem, ara que hi ha hagut aquests moviments de terres, que se li doni una solució".

A part de la pèrdua patrimonial que suposa la degradació d'aquest espai, els veïns estan preocupats per la manca de seguretat que indiquen les esllavissades continuades. "Ens inquieta la seguretat, perquè just a sobre hi ha la barana, que està en molt mal estat. Arran d'aquests despreniments i dels que hi pot haver, pot anar tota avall, i no només la barana, sinó també la calçada", alerta García.

A més, des de fa un mes i mig, els veïns tenen dos altres maldecaps. D'una banda, ha aparegut una esquerda vertical a la zona de les coves que impressiona la gent que passeja per l'avinguda Pablo Iglesias. De l'altra, s'ha ensorrat una part del paviment del carrer Sao Paulo, al costat del parc de Nostra Llar. "Antigament hi havia tres nivells de coves que es van tapar per crear el parc. Creiem que l'enfonsament d'aquest carrer, d'uns vuit centímetres, és fruit de les coves que hi havia", relata García. Des de l'Ajuntament en tenen constància, tot i que de moment no ho han arreglat. "Cada vegada baixa més, però ens diuen que ho controlen amb una càmera", afegeix Coret.
 

Enfonsament de terres al carrer Sao Paulo | Cedida
Enfonsament de terres al carrer Sao Paulo | Cedida


Des de l'Ajuntament de Sabadell han assegurat a aquesta emissora que "estan treballant" a reparar les coves de Sant Oleguer, tot i que els veïns expliquen que com que es troben en una zona periurbana, el consistori trasllada la responsabilitat sobre els talussos a la Diputació de Barcelona. El que segur que és de competència municipal és el manteniment dels espais de memòria, tal com ha afirmat la institució que els coordina, el Memorial Democràtic.


Les coves, patrimoni sabadellenc

Les coves de Sant Oleguer són d'origen artificial. Van ser excavades a partir de 1944, per part de la migració espanyola i catalana que va arribar a la ciutat buscant feina o fugint de la repressió franquista. A tot Sabadell hi va haver fins a 119 coves habitades, en unes condicions insalubres i menystingut per les autoritats. Segons el tècnic del Museu d'Història, Genís Ribé, el 1955 hi vivien fins a 500 persones, escampades per la Llanera, Can Puiggener, el Parc Taulí i la Cobertera, entre altres. L'última cova es va clausurar el 1958, precisament, perquè per culpa d'uns despreniments hi van morir dos infants, Amador i Trinidad Olmos, de quatre i sis anys. "És un lloc excepcional perquè hi ha molt pocs espais que permetin conèixer de primera mà la dura història de la migració catalana dels primers anys del franquisme", conclou Ribé.