"Els actes de memòria democràtica no només són un exercici de record, sinó també de justícia": aquesta ha estat la principal reivindicació de l'acte institucional del 20-N celebrat aquest dijous a l'Espai Cultura. Els historiadors i professors Martí Marín i Xavier Domènech han repassat els moments més destacats de la dictadura i posterior transició amb la mirada posada en el present. Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, el col·loqui ha buscat la crítica del règim i l'autocrítica de l'actual social democràtica.
 

"Fins després del anys 2.000, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no va preguntar obertament als ciutadans quina era la importància del rei en l'arribada de la democràcia a Espanya. Hi ha hagut polítiques actives de memòria per construir un relat, però moltes vegades aquestes mateixes polítiques s'han convertit en una manera de no parlar del franquisme per no generar enfrontaments"

Xavier Domènech, historiador

"Durant aquella època ferien una visió o sensació modernitat... en fi. Durant molts anys a l'entrada de Sabadell hi deia 'Ciudad piloto del deporte español' i hi havia gent que s'ho creia; però la taxa de pràctica esportiva era lamentable. L'important no era la quantitat de gent que feia esport, sinó de si n'hi havia algun que era campió"

Martí Marín, historiador i professor

La Taula d'Entitats de Memòria Democràtica de Sabadell han posat l'accent a aquest missatge amb la lectura del manifest i representacions musicals amb lletres de lluita i perseverança. Finalment, l'alcaldessa Marta Farrés, ha posat el colofó final reivindicant més visibilitat i compromís institucional a la memòria democràtica.
 

"Les institucions democràtiques també tenim una responsabilitat enorme per fer que aquesta memòria segueixi viva. Hem de dir ben clar que la dictadura va ser llarga, cruel i venjativa. La venjança no pot ser eterna, però la memòria tampoc pot ser curta"

Marta Farrés, alcaldessa