Sandra Marchena: ''Trobo a faltar actuar en català”
De la zona nord de Sabadell a interpretar a una de les cares més conegudes de la telenovel·la de Televisió Espanyola 'Acacias 38’
Sandra Marchena a RàdioSabadell
Sandra Marchena porta Sabadell a dins. Nascuda i criada entre Can Oriach i Sant Julià, l’actriu assegura que se sent especialment de la zona nord de la ciutat. Des de Madrid, on viu des de l’any 2001, ha construït una trajectòria multidisciplinària que l’ha portat pel teatre, els monòlegs, el cinema i, sobretot, la televisió. El gran salt de popularitat va arribar amb Rosina Rubio, el personatge que va interpretar durant sis anys i quatre mesos a la telenovel·la de TVE Acacias 38:
“Sens dubte, és el paper més important per a mi”
Sandra Marchena, actriu i directora
La relació amb els guionistes i l’equip de direcció li va permetre construir una Rosina molt personal, una dona rica, aparentment segura de si mateixa, però marcada per les crisis econòmiques i la necessitat de dissimular-les:
“El personatge era envejós, però queia bé al públic”
Una vocació que va començar a Sabadell
Marchena va estudiar Educació Social, però el teatre ja formava part de la seva vida des de molt jove. Als 13 anys va participar en El mercader de Venècia a les Carmelites. Més endavant, durant l’etapa d’institut, va començar a formar-se en interpretació, tot i que la timidesa la va fer aturar-se. No va reprendre seriosament el camí interpretatiu fins als 20 anys. Llavors va fer les maletes i va marxar a Madrid per estudiar a l’escola d’interpretació Cristina Rota. Allà va començar a obrir-se camí en el món professional:
“Com que no teníem companyia, vaig començar a fer monòlegs”
De Amar en tiempos revueltos a Acacias 38
El pas per diferents cursos d’interpretació davant de càmera va ser determinant. Una directora de càsting es va fixar en ella i va arribar el primer paper en una sèrie diària, Amar en tiempos revueltos. Després va participar a La Señora i va reprendre durant un temps els monòlegs, fins que va arribar l’oportunitat que marcaria la seva carrera: Acacias 38. Durant més de sis anys va donar vida a Rosina Rubio, un personatge que va acabar convertint-se en un dels més reconeixibles de la sèrie. L’experiència, però, també va tenir una cara exigent. Les llargues jornades de rodatge, explica Marchena, “passen factura”, tot i que recorda especialment el bon ambient que hi havia entre l’equip. Després d’aquesta etapa ha continuat vinculada a la televisió amb altres projectes, entre els quals La Moderna, i també ha treballat en català, amb participacions a Vintage i Com si fos ahir, de TV3.
“Em fa pena no haver fet més coses en català”
Malgrat haver desenvolupat bona part de la seva carrera a Madrid, Marchena reconeix que troba a faltar treballar en català.
“Visc a Madrid des del 2001 i em fa pena perquè no he fet gaire cosa en català. Trobo a faltar actuar en català. M’he de posar les piles”
De l’actuació a l’escriptura i la direcció
Marchena ha anat ampliant el seu perfil professional i, en els darrers anys, s’ha format també en dramatúrgia. Aquesta faceta li ha permès escriure diverses obres. Una d’elles és Sincronia, que actualment està en marxa al Teatre Lara de Madrid. També ha escrit una nova peça i busca una productora que la pugui impulsar. Al mateix temps, actua en La cantera, una obra amb un personatge especialment exigent i enfadat que defineix com un repte interpretatiu, però també destaca els bons companys amb qui comparteix escenari.
Cinema social i personatges per a dones reals
El cinema és un altre dels camins que vol explorar amb més intensitat. Marchena ha treballat en diversos projectes cinematogràfics dirigits per Fernando Merinero, entre els quals Un millón de amigos (2007), El viaje de Penélope (2010) i Haz de tu vida una obra de arte. Ara, però, mira cap a un cinema amb una mirada social. També reivindica la necessitat de crear més personatges femenins que s’allunyin dels estereotips:
“Sembla que no hi ha espai per a les dones d'una certa edat”
En els seus textos, assegura, intenta que l’empoderament femení hi sigui present. Per a Marchena, continuar vivint de la interpretació no és fàcil. Considera fonamental crear xarxes professionals i envoltar-se de persones que sumin. També assenyala les dificultats estructurals que encara existeixen:
“Quan obres la porta, quasi sempre és un home qui decideix”
Sabadell, sempre a prop
Malgrat haver fet vida a Madrid durant un quart de segle, Sabadell continua sent un punt de referència. No descarta tornar a Catalunya en algun moment:
“Si torno serà per cuidar els pares i llavors intentaria treballar. Mai se sap, cada any és una aventura”
