Actualitat

La Generalitat reconeix Teixits Duran per la seva trajectòria
La Generalitat de Catalunya ha reconegut la botiga Teixits Duran amb un premi als negocis centenaris en un acte que s’ha celebrat aquest dimarts al vespre. Situada al cor de Sabadell, l’establiment va obrir portes el 1924 i, des de llavors, s’ha convertit en un símbol de la tradició tèxtil i del comerç local. La fundadora, Cristina Duran, va obrir la botiga en un temps en què les dones no podien registrar un negoci al seu nom. Per aquest motiu, va haver de posar-la a nom del seu pare i, des de llavors, l’establiment ha passat per dues mans més, totes elles de dona.
Un relleu femení
Amb el pas dels anys, el negoci va passar de mans, però sempre amb dones al capdavant. Cristina Duran, la primera fundadora li va deixar al negoci a una de les seves treballadores amb les quals va viure tota la seva vida, Maria Llobet. D’altra banda, Maria Llobet, quan ja es va fer gran, va proposar-hi a Carlota Sánchez Massana quedar-se amb la botiga i ella no ho va dubtar. En declaracions a RàdioSabadell ha recordat com va començar a treballar a Teixits Duran quan tenia només 18 anys, i com les antigues responsables li van transmetre la seva passió.
“Totes dues tenien molta passió per la botiga. Quan la senyora Cristina es va fer gran, va passar a fer-se’n càrrec la senyora Maria Llobet, i jo hi vaig entrar amb 18 anys. Quan ella es va jubilar, em va proposar quedar-me la botiga.”

La costura torna a posar-se de moda
Amb més d’un segle d’història, Teixits Duran s’ha sabut adaptar als nous temps. Durant la pandèmia, la costura va reviure entre els joves, que van descobrir aquest ofici a través d’internet.
“Potser una de les parts bones de la pandèmia va ser que la gent jove buscava ocupar el seu temps, miraven tutorials per internet i es van animar a cosir. A partir d’aquí han descobert que els agrada molt”, Carlota Sánchez Massana, actual propietària
Avui, Teixits Duran continua sent un referent del comerç local i veu com cada cop més gent recupera la curiositat per crear la seva pròpia roba. Cent anys després, el fil d’aquesta història encara no s’ha trencat.