La pujada de 37 euros mensuals el Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha generat reaccions totalment oposades. D'una banda, els sindicats majoritaris celebren la mesura anunciada aquest dilluns pel president del govern espanyol, mentre que les patronals critiquen el pacte i se l'empassen a contracor. Aquesta és la vuitena vegada que s'apuja el sou base des que Pedro Sánchez és al govern, situant-lo als 17.094 euros bruts anuals o, dit d'una altra manera, als 1.221 euros al mes en 14 pagues. 

Malgrat que des de Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General dels Treballadors (UGT) consideren que l'increment hauria pogut ser superior, l'opinió des del punt de vista dels treballadors és unànime: "Aquesta mesura permetrà millorar la qualitat de vida de centenars de milers de persones arreu de Catalunya". 
 

"A diferència del que deien els empresaris, després de diverses pujades de l'SMI queda demostrat que l'increment salarial fa créixer l'economia perquè la renda de les famílies és més gran i, per tant, poden consumir més"

"Ens hauria agradat una pujada més gran, però sí que és cert que té en compte l'increment de l'IPC i, per tant, garanteix que l'SMI estigui entorn el 60% del salari mitjà"

Iván Ramos, secretari general de CCOO Vallès Occidental i Catalunya Central 

"Valorem positivament aquesta pujada perquè suposa una millora directa per a milers de treballadors de Catalunya; especialment, en aquells sectors amb salaris baixos i alta parcialitat"

"A més si fem aquesta lectura en clau d'igualtat, observem que aquesta pujada de l'SMI també contribueix a reduir la bretxa de gènere"

Esther Espigares, secretària general d'UGT Vallès Occidental

En canvi, el Consell Intersectorial d'Empreses (CIESC) assegura que no totes les companyies tenen prou marge de benefici per permetre's un increment salarial i, en tot cas, la patronal posa el focus d'atenció en els costos laborals d'aquesta mesura. 
 

"Els costos laborals d'aquest increment suposen més d'un 30%. Són uns diners que cada mes han de sortir de la tresoreria d'una empresa i que es deixen d'invertir en altres aspectes; com en fer créixer l'empresa o en la digitalització"

"Si volem que les empreses creixin, aquests beneficis han de focalitzar-se en millores i inversions. Això, tenint en compte que no totes tenen aquests beneficis milionaris que apareixen en titulars"

Alícia Bosch, presidenta del CIESC

De fet, Alícia Bosch ha volgut aclarir que el sector empresarial ha fet un pas al costat en aquesta negociació i s'ha desmarcat del pacte perquè s'han sentit "pressionats" des del govern espanyol. De fet, aquesta ha estat la segona vegada (la primera va ser al 2020) que Pedro Sánchez ha participat en l'oficialització de l'acord i, per a molts, aquest acte està carregat de connotacions polítiques. 
 

Reformes al mercat laboral

L'increment de l'SMI no ha estat l'únic motiu que ha enfrontat sindicats i patronals; al setembre, per exemple, ja ho va fer la reducció de la jornada laboral a 37'5 hores. I, de fet, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha promès "més avenços" en matèria laboral, mentre que Iván Ramos ha matisat que actualment hi ha en marxa diferents negociacions.