Avui 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’ictus, una patologia que afecta a més de 14.000 persones anualment a Catalunya, de les quals unes 900 s’atenen des de l’Hospital de Sabadell. De fet, el Taulí assegura que cada dia atén entre dues i tres persones afectades per aquesta malaltia. L’edat mitjana de les persones afectades és d’uns 70 anys, tot i que la majoria tenen entre 55 i 85 anys. El 54% són homes i el 46% dones. En el tractament d’aquesta afectació és clau la rapidesa en què es pugui actuar, ja que cada minut que passa sense tractament es perden 2 milions de neurones. Cal tenir en compte que és una patologia que provoca diferents nivells de discapacitat al 45% dels pacients afectats.

“Els símptomes poden ser alternacions de mobilitat, dificultats en la visió, o en la comunicació – amb dificultats per parlar o entendre –. En tots els casos és important actuar ràpidament per no anar perdent neurones que fan créixer l’impacte de la malaltia”

Noemí Calzado, neuropsicòloga de l’AVAN

El Taulí, centre de referència

Segons ha explicat l’Hospital de Sabadell, el centre sabadellenc és dels que registra millors temps d’atenció als malalts afectats per l’ictus. En aquest sentit, el Taulí ha estat distingit amb el Premi Angels de l’European Stroke Organisation amb la distinció de diamant per l’atenció a aquests malalts.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Corporació Sanitària Parc Taulí (@parctauli)

Creix el volum de pacients a l’AVAN

La rehabilitació de l’ictus necessita professionals com ara fisioterapeutes, logopedes i terapeutes ocupacionals. Una feina que fan des d’entitats com l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (l’AVAN) ha vist com el volum de pacients afectats per l’ictus va creixent any rere any. De fet, Calzado assegura la proporció ha anat a l’alça i que ja no hi ha tanta diferència amb les malalties neurodegeneratives.

El testimoni

Al Fils de Ciutat de RàdioSabadell hem pogut compartir conversa amb Jaume Relat, afectat per l’ictus que ens ha explicat el seu testimoni.

“El pitjor que em queda avui dia és la gran confusió i la visió, però el que més em dificulta és la lectura i la comprensió” 

“Em va passar quan anava a casa el meu germà a Montcada. És farmacèutic i se’n va adonar perquè va veure que tancava la boca, que parpellejava molt i parlava malament”