Manel Cervantes: “Amb l’hantavirus no és important l’aïllament, sinó l’atenció ràpida al malalt”  

El brot d’hantavirus al creuer MV Hondius ha encès totes les alarmes i ha portat molts records de la pandèmia del coronavirus. Ara bé, el doctor Manel Cervantes, excap del Servei de Malalties Infeccioses del Parc Taulí, assegura que no té res a veure amb el que es va viure amb la Covid-19. Cervantes assenyala que l’hantavirus és molt més conegut, perquè fa dècades que es tracta en alguns llocs del món generant una vintena de casos anuals. I, a més, no és un virus tan infecciós com ho era el coronavirus. Així, apunta que el fet d’haver-se concretat que és la mateixa soca que està activa a països com Xile o l’Argentina és bo a l’hora de poder-la abordar.

Com han de ser els confinaments?

Cervantes és contundent, l’abordatge concret de la malaltia ha de ser fixar-se en l’atenció ràpida del pacient que presenta símptomes i gravetat i, en aquest sentit, no és tan important com es faci la quarantena o quines mesures d’aïllament es prenguin.

“No hi ha motius per pensar que l’aïllament molt flexible sigui millor que l’estricte”

“Sabem com és el virus, sabem que és i si la gent fa el que cal i se’l segueix bé, se’ls podrà atendre de seguida i amb bones garanties”

Manel Cervantes

Com es contagia i quina afectació té?

L’hantavirus té una mortalitat d’entre un 30 i un 50%, però que pot arribar al 70% en cas de malalties més greus. És una malaltia que afecta a tot el cos i té afectacions directes en el control capil·lar de la sang i que s’escapa de la resposta immunitària del cos que provoca una inflamació dels òrgans. El contagi es produeix pels excrements dels ratolins i els aerosols que desprenen.

“No ha desaparegut perquè sabem que la font d'on venen aquests virus són els ratolins que continuen infectats. La causa de les infeccions gairebé sempre són els aerosols que es generen quan netegen cabanyes o zones rurals. Per això, en aquests llocs, la recomanació és no escombrar, sinó mullar el terra per netejar”

“Fins ara no hi havia constància científica d’infeccions de persona a persona, però ara sembla que sí que podria haver-se donat. Però ha tingut lloc a un vaixell amb tot tancat i amb moltes persones convivint en espais reduïts”

La grip aviària

Ara bé, Cervantes ha assegurat que no hem d’estar preocupats per l’hantavirus, però sí per altres virus com, per exemple, el causant de la grip aviària.

“Tant de bo que no vingui, perquè això sí que és transmissible com el que més i mortal que el pitjor coronavirus, l'Ebola o el pitjor hantavirus. El que cal és una política sanitària sobre les aus salvatges i domèstiques i, també, sobre les que ens agrada anar a veure als aiguamolls”