Sabadell restitueix la memòria de les víctimes del franquisme
Amb la presència del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, s’ha fet un acte de reparació als sabadellencs que van ser sotmesos a consells de guerra franquistes
A Sabadell es va condemnar a 26 persones a mort i 18 van ser executades | Meritxell Dambrink
El Saló Modernista de l’antiga Caixa Sabadell ha estat l’espai escollit per reparar la memòria dels 1.074 sabadellencs que van ser processats a través de judicis sumaríssims entre l’any 1939 i el 1945. En l’acte d’aquesta tarda, s’ha lliurat, per part de la Generalitat i amb la signatura del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, el certificat que estableix que els procediments que es van interposar contra aquestes persones han estat anul·lats per la Generalitat de Catalunya. Espadaler ha presidit l’acte, acompanyat de l’alcaldessa Marta Farrés, per recuperar la seva memòria a través dels seus familiars. Una jornada a la qual han participat 180 familiars de 60 represaliats.
“És una realitat que aquests silencis – llargs i, per descomptat obligats i, a vegades, intrafamiliars – donin pas a la veritat, a la justícia i a la reparació al servei del mai més”
“La memòria democràtica és, a hores d’ara, una exigència democràtica i ètica i en el moment que vivim”
“No pararem, no ens aturarem en anar identificant i posant llum a aquestes històries que mai haurien d’haver passat. En qualsevol cas, en els temps que corren, té molt sentit perquè ens alliçonen i ens dones pautes sobre quin ha de ser el nostre comportament respecte qui pensa diferent i en el respecte per les llibertats i la democràcia”
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
“L’oblit mai és neutral. Quan una societat oblida, corre el risc de desdibuixar les injustícies que ha patit. Corre el risc de penalitzar els sacrificis de tantes persones per la llibertat o perdre la consciència dels valors democràtics”
“Vull agrair la feina a l’Arxiu perquè no és només una mirada al passat, si no és recordar d’on venim per entendre qui som i la ciutat que volem construir”
“Cap acte pot esborrar el patiment, però podem reconèixer la veritat i afirmar amb la força de la democràcia que els judicis van ser injustos i les condemnes no haurien d’haver existit mai”
Marta Farrés, alcaldessa
L’acte ha comptat amb la dramatització d’alguns judicis i moments claus viscuts per alguns dels represaliats a través de l’actriu Marta Tricuera i l’actor Gerard Bidegain. A més, durant l’acte s’han pogut sentir enregistraments de la sabadellenca Teresa Rebull. A més, el seu fill, Germinal Rebull, també ha pujat a l’escenari en un discurs en què ha reivindicat la importància d’actes com el d’aquesta tarda a Sabadell en un context d’auge de l’extrema dreta a Europa.
La repressió en els primers anys del Franquisme
L’historiador sabadellenc Josep Antoni Pozo ha explicat durant el seu discurs el context històric del moment. Amb l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell, la ciutat va perdre el seu govern republicà i va passar a ser gestionada per militars. Uns tribunals militars que, després de demanar que es denunciés totes les persones que havien estat afins a la República o que haguessin comès delictes de sang, van jutjar a 1.074 sabadellencs en uns judicis sumaríssims que van tenir lloc entre el 1939 i el 1945. Uns procediments que van servir per condemnar molts ciutadans a penes de presó i, a Sabadell, van acabar amb la condemna de 26 persones a mort, de les quals 18 van ser executades.
“Davant la manipulació de la història i de la ignorància disfressada, sovint d’opinió o interpretació, el rigor de la investigació científics explica la realitat de la repressió franquista. Actes com aquests són necessaris com a reconeixement i homenatge a les víctimes i a tota una generació, la dels anys 30, que va lluitar en condicions molt difícils contra el feixisme”
“Cal tenir memòria i no oblidar que, 90 anys després, encara hi ha qui busca els seus familiars en alguna fossa comuna o en alguna carretera per enterrar-los dignament”
Josep Antoni Pozo, historiador
A banda d’aquestes persones, 1.300 van fugir de la ciutat abans que arribessin les tropes franquistes. Una part molt important van acabar als camps de concentració francesos i 63 sabadellencs van ser deportats als camps de concentració nazis. Una repressió que, a Sabadell, va tenir també rostre laboral amb una intensa pressió sobre el moviment obrer amb destitucions de treballadors públics, mestres o obrers.




