El Club Natació Sabadell aposta per l'esport adaptat
La secció, amb una quarantena d’esportistes, treballa per garantir el seu desenvolupament dins l’equip
Arnau Aguilar, tècnic de natació del Club Natació Sabadell, Ester Eroles, presidenta de la secció i membre de la junta directiva, i Yerai Carmona, jugador de waterpolo adaptat
La secció d’esport adaptat del Club Natació Sabadell compta amb una quarantena d’esportistes i ofereix disciplines com la natació, el waterpolo i el tennis taula. El club busca que les persones amb discapacitat puguin practicar esport en igualtat d’oportunitats.
Els inicis de l’esport adaptat al Club Natació Sabadell es remunten al 2006, quan es van posar en marxa col·laboracions amb entitats com AVAN i CIPO. Amb el temps, aquesta fórmula va evolucionar i el mateix club va assumir directament la gestió de la secció. Des d’aleshores, l’objectiu ha estat consolidar un espai esportiu en què cadascú pugui participar segons les seves capacitats. La secció acull persones amb discapacitat intel·lectual, física i visual, amb necessitats i graus d’autonomia molt diversos. Aquesta pluralitat fa que no hi hagi una única manera d’entrenar ni una fórmula universal per adaptar l’activitat. La clau és conèixer cada esportista i trobar la manera que pugui desenvolupar-se dins l’equip.
Una de les qüestions fonamentals és no perdre de vista que tots els participants són esportistes. La voluntat és mantenir una manera de treballar coherent amb la resta de seccions del club:
''M’agrada ser fidel a la forma de treballar. Tot s’ha de treballar i tractar per igual, amb adaptacions, però intento seguir el mateix patró d’entrenament.Són esportistes per igual i treballen per igual''
Arnau Aguilar, tècnic de natació del Club Natació Sabadell
Aquesta manera d’entendre l’entrenament també implica aprendre contínuament. La incorporació de persones cegues o amb discapacitat visual l’ha obligat a replantejar la manera d’ensenyar. Si habitualment pot demostrar físicament un moviment, en aquests casos ha de recórrer a explicacions verbals més detallades i a instruccions pas a pas.
''No m’havia vist mai en una situació d’haver-ho d’explicar sense poder-ho ensenyar físicament. Però és un repte molt maco. Amb els canals més ordinaris m’he arribat a avorrir; en canvi, aquí m’he de replantejar l’ensenyament i és un repte molt xulo''
Malgrat la feina feta, el creixement de la secció encara topa amb dificultats. Costa trobar nous esportistes i apunta que, de vegades, les famílies poden tenir reticències inicials davant la idea de practicar esport adaptat. Tanmateix, considera que aquesta percepció sovint canvia quan coneixen de prop el funcionament dels entrenaments i la dinàmica del grup:
''A molts pares els tira enrere això de l’esport adaptat, però després veuen el que és i canvia la percepció. Un dels aspectes més importants és precisament la possibilitat de formar part d’un equip i establir relacions amb altres persones que comparteixen una mateixa activitat'
Ester Eroles, presidenta de la secció i membre de la junta directiva
La voluntat d’incorporar més esportistes també està condicionada pels recursos disponibles. En alguns casos, la manca d’infraestructures o de mitjans dificulta atendre totes les persones que s’interessen per l’activitat.





