El cost de l’habitatge empeny a les famílies cap a l’exclusió social
Càritas i Rebost Solidari alerten que pagar el lloguer deixa moltes llars sense prou recursos per cobrir les necessitats bàsiques
Fotografia d'Arxiu | Roger Benet
Pagar el lloguer i quedar-se sense prou diners per viure. Aquesta és la realitat de moltes famílies que, tot i tenir feina, necessiten recórrer als serveis socials per cobrir les necessitats més bàsiques. Càritas alerta que el cost de l’habitatge s’ha convertit en un dels principals factors d’exclusió social, fins al punt que tenir una feina ja no garanteix sortir de la pobresa.
Segons l’informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya, el 55,4% de les persones en situació d’exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, però els ingressos no són suficients. Marina Quinto, responsable del projecte 'Sense Llar' de Càritas, explica que moltes famílies destinen una part tan elevada dels ingressos al lloguer que, un cop pagat, ja no poden afrontar amb garanties la resta de despeses. Quinto alerta que aquesta precarietat té conseqüències directes sobre la salut mental, perquè les famílies viuen amb la incertesa constant de no saber com podran afrontar les despeses ni què passarà en el futur. Una angoixa que també afecta els infants i la seva vida escolar:
''Als nens, això els implica no tenir un habitatge segur on poder fer els deures. També és important que els pares puguin estar tranquils sabent que tenen un lloc assegurat on viure. És preocupant la inestabilitat que genera aquesta situació i l’impacte que pot tenir en la salut mental de les persones''
Marina Quinto, responsable del projecte 'Sense Llar' de Càritas
A Sabadell, el Rebost Solidari també constata que les dificultats econòmiques persisteixen. El secretari de l’entitat, Santiago Fuentemilla, explica que l’any passat van atendre 1.008 famílies. A aquesta situació s’hi afegeixen les dificultats en el canvi del sistema d’ajuda alimentària. La substitució dels lots d’aliments per les targetes moneder, impulsada en el marc dels programes europeus, ha patit retards burocràtics que han impedit que les ajudes arribessin a temps a les famílies beneficiàries. Per aquest motiu, el Rebost Solidari ha hagut de continuar repartint lots d’aliments a persones que esperaven rebre les targetes:
''S’ha trigat molt a fer-les efectives i a permetre que es poguessin lliurar a la gent. Per aquest motiu, hem hagut de lliurar lots a famílies i persones que ja haurien d’haver tingut la targeta''
Santiago Fuentemilla, secretari de Rebost Solidari
El Rebost Solidari es nodreix de donacions i recollides del Banc dels Aliments i del programa 'Recuperem', que permet aprofitar excedents de plats cuinats, per exemple, de centres escolars. Fuentemilla, però, adverteix que, malgrat aquests recursos, cada vegada costa més garantir una cistella bàsica d’aliments a totes les famílies que ho necessiten. Les dades estatals reflecteixen l’abast de la problemàtica, l’informe FOESSA situa en el 25,7% la població que es troba en risc de pobresa o exclusió social.




