CE Sabadell
Arnau Ruiz: "La medicina m'ha donat una oportunitat que no penso desaprofitar"
Després de superar un trasplantament de cor, aquest soci del Centre d'Esports ja torna a vibrar amb el seu equip
Li hauran canviat el cor, però el sentiment arlequinat continua intacte. La història de l'Arnau Ruiz, soci apassionat del Centre d'Esports Sabadell, és d'aquelles que s'acostumen a anomenar de superació. En el seu cas, però, no hi ha dubte que ho és.
- Entrevista completa als Fils de Ciutat:
Recentment, ha hagut de sobreposar-se a un trasplantament de cor. Una operació per la qual havia de sotmetre's si no volia veure la seva vida apagar-se en pocs anys. Aquest pas per quiròfan, doncs, era l'única sortida després de molts anys patint diferents problemes cardíacs.
Una de les coses que ha ajudat l'Arnau a no deixar de lluitar tot aquest temps ha estat el seu sentiment cap al Centre d'Esports. Tot i la seva delicada situació, el passat 1 de juny va decidir viatjar a Múrcia per viure en primera persona l'ascens a Primera Federació del conjunt arlequinat.
I això que, en qualsevol moment, li podien trucar de l'hospital per dir-li que hi havia un cor per a ell i que tot estava a punt per operar-se. No va ser aquell dia, sinó el passat mes de gener. Afortunadament, tot va anar bé. Com ell mateix ha dit, ha deixat de tenir una malaltia mortal per tenir-ne una de crònica no mortal.
Una de les seqüeles més visibles d'aquest calvari és que l'Arnau ha perdut bona part de la veu. Ho ha de fer amb menys volum, però està en plena disposició de celebrar els èxits que li pugui oferir el seu Centre d'Esports Sabadell.
"Amb 14 o 15 anys ja van començar els primers símptomes, als 17 la primera parada, als 21 un ictus... Em van dir que el cor s'havia de trasplantar o, si no, no arribaria als 40"
"Necessites alguna cosa per evadir-te i el Sabadell sempre ha estat un dels pilars del meu dia a dia. La comunitat que s'ha fet m'ha ajudat moltíssim"
"El dia de Múrcia el recordaré sempre. Estar a la gespa, tots abraçats, plorant... Hi havia amics meus també allà que sabien tot el que m'havia passat i que em deien: 'T'ho mereixes!' Va ser un dels millors dies de la meva vida"
"No tenia clar poder arribar a quiròfan. Aquell estiu vaig fer una baixada i els dies previs a Múrcia vaig tenir un quadre molt complicat. Tot i això, jo ho havia de viure perquè estava convençut que pujaríem. No em podia perdre Múrcia"
"Surto de l'hospital un divendres i em planto al meu seient de la Nova Creu Alta 24 hores després del trasplantament, en el partit contra l'Algeciras. Gairebé no podia ni caminar, però vaig venir aquí. Veure els jugadors sortir del túnel, sentir l'himne... Em vaig posar a plorar. Vaig pensar: ho he aconseguit! Torno a estar aquí!"
Arnau Ruiz
