Cinc preguntes i respostes sobre el límit salarial de LaLiga
El Centre d’Esports Sabadell continua pendent de la xifra definitiva del Límit de Cost de Plantilla Esportiva (LCPD) per abordar els últims fitxatges de l'estiu
La pilota oficial d'aquesta temporada | Roger Benet
Fa dies que el mercat de fitxatges del Centre d’Esports Sabadell ha entrat en una fase de compàs d’espera. Tret de l’operació Xavi Moreno, que des del mateix Real Valladolid van reconèixer ahir que està “pràcticament feta”, la direcció esportiva no en vol abordar més —en quedarien unes set, aproximadament— fins que no li comuniquin el límit salarial per a la temporada 2026-27.
És la gran regla del joc econòmica que governa a LaLiga des del 2013 i que s’ha anat polint gradualment amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat de les dues primeres categories del futbol espanyol i els seus clubs. El concepte tècnic és l’anomenat Límit de Cost de Plantilla Esportiva (LCPD) i ha entrat de ple en el dia a dia del Sabadell, conscients que cada euro repercuteix en la confecció de la plantilla.
Què és l’LCPD?
Es tracta d’un model que determina, abans de començar cada temporada, quants diners pot destinar cada club a la seva plantilla esportiva després de restar les despeses no esportives (personal administratiu, manteniment de l'estadi, viatges...) i el pagament del deute, si n'hi hagués, als ingressos que estan pressupostats (drets de televisió, patrocinis, abonaments, entrades, ampliacions de capital...).
Què s’inclou en l’LCPD?
LaLiga distingeix entre plantilla inscriptible (jugadors, primer i segon entrenador, i preparador físic) i no inscriptible (filial, planter i altres seccions). En primer cas, el càlcul abasta els sous fixos i variables, la Seguretat Social, les primes col·lectives, les indemnitzacions per rescissions de contracte, les comissions a agents... i les amortitzacions de fitxatges.
En un escenari FICTICI, si el Centre d’Esports pagués 300.000 euros a l’Ibiza per David Astals i li oferís 100.000 euros per any durant tres temporades, es dividiria l’import del traspàs entre els anys de contracte del futbolista. En aquest cas HIPOTÈTIC, insistim, Astals computaria 200.000 euros en el límit salarial arlequinat.
Qui aprova l’LCPD?
Cada club proposa a LaLiga el seu LCPD després d’elaborar el seu pressupost, però qui té l’última paraula és l’Òrgan de Validació. És qui aprova la quantitat o, si s’escau, la rectifica fins a l’import que garanteixi l’estabilitat financera. Això tampoc vol dir que, a posteriori, cada direcció esportiva estigui obligada a arribar a aquest sostre de despesa en la plantilla...
Quan es coneix l’LCPD?
Segons diferents informacions que han anat sorgint en els últims anys, els clubs de LaLiga Hypermotion saben la xifra entre els mesos de maig i juny, un mes després de presentar el pressupost de la temporada següent. En el cas dels equips que acaben de pujar, tenen com a data límit per fer-ho el 15 de juliol i, a partir d’aquí, han d’esperar la resposta.
La primera publicació oficial del límit salarial es fa al setembre, un cop es tanca la primera finestra per inscriure futbolistes. Després del mercat d’hivern, sol haver-hi una segona actualització en el mes de març.
Què passa si se supera l'LCPD?
Tractant-se d'un model preventiu, no et poden fer fora de la competició, però sí que hi ha mecanismes per penalitzar els clubs que excedeixen el seu límit salarial: posar traves a la inscripció de nous futbolistes fins que no s'alliberi massa salarial o que només una part dels ingressos es pugui destinar a la plantilla (les famoses regles 1:2, 1:4...).
