Especial 10è aniversari de la primera Copa Catalunya del Sabadell

#HemAlçatLaCopa. Aquesta picada d’ull a l’himne va ser l’etiqueta que el Centre d’Esports Sabadell va fer servir a les xarxes socials per celebrar la primera Copa Catalunya de la seva història. 

El 30 de març del 2016 se saldava un deute històric. Després de 27 edicions amb diferents formes i formats, l'entitat arlequinada estrenava finalment el seu palmarès a la competició de casa.

Reus i Rubí, els obstacles previs

Va ser un camí curt, però intens. Com a equip de Segona Divisió l'any anterior, el Sabadell va entrar directament als quarts de final. Primer, a l'octubre, va eliminar el Reus Deportiu a domicili amb un gol d'Alex Cortell en el descompte; al desembre, tocava recórrer a la tanda de penals, amb dos llançaments aturats per part de Sergi Tienda, per tombar el Rubí a Can Rosés.

"Van ser els únics partits que vaig jugar aquella temporada. Tinc molt bon record perquè van ser els tres de Copa Catalunya i vam acabar aixecant la primera del Sabadell"

"Era un 'mix' d'emocions, un equip que baixava de Segona Divisió i la pressió a l'equip va afectar. No vam tenir el resultat esperat a la lliga, però tinc molt bons records i crec que teníem un molt bon equip"

Sergi Tienda

I va arribar el gran dia a la Nova Creu Alta davant el Barça Atlètic de Gerard López, aleshores Barça 'B'. L'oportunitat ideal per treure's l'espina de la final del 1991 al Camp d'Esports de Lleida, l'única fins al moment, perduda per 3-6 davant el primer equip blaugrana que entrenava Johan Cruyff.

L'homenatge a Johan Cruyff

Precisament, la mort del llegendari tècnic neerlandès sis dies abans d'aquell 30 de març va fer que el partit s'aturés en el minut 14'. Els 6.870 espectadors presents aquella nit al 'Temple' van aplaudir unànimement la seva figura.

El filial blaugrana va disposar de les aproximacions més clares a la primera meitat. Especialment, a les botes de Rafa Mujica. El canari va fregar el gol en dues ocasions, però la pilota va sortir a escassos centímetres del travesser i el pal esquerre de Tienda.

Sandro i Forgas, els golejadors

La segona part, en canvi, va arrencar molt millor. Manel Martínez i Sandro Toscano, que havien començat la temporada amb el filial a Tercera Divisió —la històrica sisena posició amb Jose Solivelles al capdavant—, es van fabricar l'1-0. Una centrada del '9' que el '10' va empalar pràcticament des del punt de penal per superar... Adrián Ortolá, qui acabaria defensant la porteria arlequinada set anys més tard.

"Quan veig fotos i vídeos, em ve la sensació del camp ple, de la diagonal que vaig fer de dins cap a fora, la passada a Manel, ell a l'interior de l'àrea que és molt bo, es gira i me la dona en safata, remato amb l'esquerra i tothom feliç i content a celebrar-ho"

"Recordo que en aquell Sabadell hi havia molt gent jove, de molta qualitat, amb un entrenador espectacular, que jugàvem de luxe i la gent gaudia veient-nos. A l'afició li agradava venir a la Nova Creu Alta. El projecte hauria pogut seguir molts més anys, però hi ha circumstàncies que no controles i que, per desgràcia, van ser negatives"

Sandro Toscano

La sentència no va arribar fins al descompte. Va ser en una pilotada a l'espai del sabadellenc Eloy Gila que va lluitar Bruno Vinicius. El brasiler va posar una passada de la mort al segon pal i Ernest Forgas va fer el 2-0 a porteria buida. El títol es quedava a casa.

"Va ser una jugada per la banda esquerra. Crec que me la posa Vinicius i l'acabo rematant. Me'n recordo perquè era el minut 90 i poc, i ens donava aquella Copa"

"El club no era estable en aquell instant, però vam anar de menys a més, era un procés lògic després de baixar. Teníem molta ambició, érem molta gent que havíem estat junts al 'B' i ens vam prendre molt seriosament aquella final"

Ernest Forgas

Agustín, l'encarregat d'alçar el trofeu

Amb el xiulet final, es va desfermar l'alegria. Invasió de camp i el 'doc' Agustín Fernández, heroi d'Ipurua i en el seu partit número 150 al club, s'encarregava d'alçar al cel la Copa Catalunya com a capità d'aquell equip en què també hi era Lucas Viale, l'actual director esportiu i lesionat en aquell moment.

"Va ser un moment especial. Ha passat un món i ara tenim una nova oportunitat en el 2026. Signo el resultat d'aquell dia. Tant de bo ho puguem repetir perquè guanyar un títol en aquestes categories és molt important, molts jugadors acaben les seves carreres sense guanyar-ne cap"

"Hi va haver molts canvis, molts joves amb alguns veterans. La temporada, en conjunt, va ser positiva perquè vam acabar molt bé la lliga. Ara el club es troba en una situació molt diferent i se li ha de donar molt valor"

Agustín Fernández

"És un dels moments més feliços de la meva trajectòria esportiva, per com es va guanyar, a qui es va guanyar i on es va guanyar. Després vaig coincidir a Granada amb el capità del Barça, amb el Sergi Samper, i ho recordàvem"

"Érem força gent de la casa i em sentia molt identificat amb el club. Ho vaig gaudir bastant. La primera volta va costar, però a la segona, que és quan vam tenir la final, jugàvem de memòria"

Yeray Sabariego

Miguel Álvarez, tricampió

Un dels principals artífexs d'aquell èxit va ser Miguel Álvarez. En un context econòmic difícil al club, amb la plantilla acumulant dos mesos d'endarreriment en les nòmines, el tècnic de Guarromán va ser capaç de practicar un futbol alegre i, sobretot, rejovenit. Fins a vuit jugadors que van participar en aquella final (Tienda, Agus Medina, Pol Moreno, Yeray, Adri Díaz, Sandro, Manel i Forgas) havien passat pel filial arlequinat.

"Tinc un grandíssim record. Vaig gaudir molt d'aquell any tot i les vicissituds que vam passar. Es va fer un molt bon treball, començant per la captació de Javi Pérez, Jose Solivelles al 'B'... i tot això es va traduir en molta gent jove al primer equip"

"Aquell treball amb gent jove va influir perquè jo acabés al Villarreal 'B' i sempre estaré agraït al Sabadell. No només va ser el fet de guanyar, és com vam guanyar"

Miguel Álvarez

L'actual entrenador de l'Ibiza també mantenia un idil·li amb la competició. Aquella va ser la seva tercera Copa Catalunya —igualant el rècord de Frank Rijkaard— després de guanyar-ne dues de consecutives (2002 i 2003) amb el Terrassa. La segona, també amb la Nova Creu Alta com a teló de fons.

El post: l'1-3 al Mini

Capricis del calendari, Sabadell i Barça 'B' es van tornar a veure les cares una setmana i mitja més tard en partit de l'antiga Segona 'B'... i aquell dia també va ser inoblidable, amb victòria per 1-3 a l'antic Miniestadi. 

L'expulsió de 'Fali' a l'inici del segon temps va aplanar el camí i els 200 seguidors arlequinats van poder gaudir de la remuntada amb els gols d'Alcañiz, Agus Medina i Vinicius. 

I l'eterna pregunta que mai tindrà resposta: què hauria passat si aquell projecte hagués tingut continuïtat?