La història curiosa del Sabadell-Oviedo: l'últim partit a Primera del 'Temple'
L'equip asturià va visitar el maig de 1996 la Nova Creu Alta, però no per jugar contra el Centre d'Esports, sinó davant un Espanyol que tenia clausurat Sarrià
Onze perico aquell dia | 'NCA, 50 años de pasión arlequinada'
✍️ Secció feta amb la col·laboració de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez
El Real Oviedo va disputar l'últim partit de Primera Divisió masculina que s'ha jugat fins a dia d'avui a la Nova Creu Alta. No va ser, això sí, contra el Centre d'Esports Sabadell, sinó que qui actuava aquell dia de local era l'Espanyol. Un partit que s'havia de jugar el 29 d'abril de 1996 (17h), es va suspendre per una tempesta i s'acabaria celebrant el 8 de maig (21h).
Per què a Sabadell?
En un duel previ de l'Espanyol contra l'Atlético, l'il·lustre col·legiat Brito Arceo va rebre l'impacte d'una mandarina des de la graderia de Sarrià. L'estadi va ser clausurat una jornada i l'Espanyol va jugar-se la classificació per a Europa a la Nova Creu Alta en el que van titllar com "el partit de l'exili". Un duel que també va ser força accidentat.
Un peculiar partit de preparació
Per aclimatar-se a la que havia de ser casa seva per un dia, i per preparar el duel decisiu contra l'Oviedo, el tècnic perico José Antonio Camacho va decidir jugar contra el Sabadell tres dies abans de la primera data del partit. Els arlequinats, amb Paco García Llamas com a tècnic, es jugaven la permanència a Segona 'B' contra l'Ontinyent aquella setmana i van sortir amb un onze força reconeixible.
Al primer temps van plantar cara, però quan el murcià va alinear els titulars pericos al segon temps, el marcador definitiu va ser d'escàndol: 2-9. Un partit, però, que sent curosos no es pot considerar ni amistós: tot i haver públic a tribuna (majoritàriament de l'Espanyol), els equips van vestir roba d'entrenament i no les equipacions de joc i l'àrbitre va ser... el propi Camacho!
Càrregues policials el primer dia
Una forta tempesta va obligar a suspendre aquest Espanyol-Oviedo en la seva data inicial. L'equip perico estava allotjat al Verdi, aleshores anomenat Hotel Alexandra, i el carbayon a l'Hotel Sabadell. Tot i les reunions que hi van haver, no es va trobar una entesa sobre si començar el duel 24 o 48 hores després. Finalment va ser el comitè de competició qui el va fixar uns dies més tard, amb la qual cosa l'expedició de l'Oviedo va tornar a Astúries sense jugar.
Això sí, el partit es va ajornar amb el públic ja desplaçat a Sabadell i, de fet, van haver-hi càrregues policials contra ultres espanyolistes. Dues persones van acabar ferides al Taulí i el Bar Centre d'Esports Sabadell es va endur la pitjor part, amb danys en el mobiliari. Segons recull la premsa de l'època, els seguidors culparen la pèrdua de papers d'un dels cavalls que muntaven els agents i aquests, el llançament d'ampolles dels aficionats.
Golejada de l'Espanyol
En tenia prou amb un punt l'equip de Camacho per tornar a disputar la UEFA. Però lluny de conformar-se amb l'empat, els pericos van golejar amb un contundent 5-0 l'Oviedo. Un duel recordat sobretot per la cinquena i definitiva diana. La va fer el lateral Torres Mestre de falta. El seu primer gol a Primera.
"Avui dia aquell quart lloc seria plaça Champions, però igualment per a nosaltres anar a la UEFA ja era com la Champions. Sobretot perquè des de la final de Leverkusen, l'Espanyol no hi havia tornat i teníem moltes ganes"
"Recordo molt el gol de Torres Mestre. Jo li toco la pilota. Amb tanta gent que tirava faltes en aquell equip, ell no acostumava a fer-ho, però em va dir que li donés que la marcaria. Tot va ser molt bonic"
"Va ser un partit realment molt atípic, perquè a Sabadell estàvem assolint un fet molt important, la nostra Champions, però semblava com si fos un partit de Copa Catalunya. Un pèl descafeïnat. No va ser el mateix que si ens haguéssim classificat a Sarrià, però a la vegada potser va ser més històric"
Moisés Arteaga el 2020 al Diari AS
Els futbolistes que van disputar aquell Espanyol-Oviedo tenen un munt de vincles amb Sabadell. Per exemple, el va disputar Iván Ania, entrenador ara de l'últim rival que ha jugat a la Nova Creu Alta, el Córdoba. Pacheta, actual tècnic del Granada, també hi era. I Emilio Fernández, que seria temps més tard campió de la Copa RFEF amb el Sabadell tot i jugar només 109 minuts en tota la temporada amb l'arlequinada.
Un sabadellenc com Javi García, que havia marcat a 'l'amistós' contra el Centre d'Esports, va tenir un quart d'hora. I també un que acabaria jugant al Terrassa: l'internacional espanyol d'origen danès, Christiansen. Altres mítics dels 90 que van calçar-se les botes aquell dia són Pochettino, Urzaiz, Lardín, Francisco, Cristóbal Parralo, Oli, Carlos o Onopko.
FITXA TÈCNICA
RCD Espanyol: Toni; Cristóbal, Pochettino, Nando, Torres Mestre; Brnovic (Pacheta, 63'); Bogdanovic, Lardín, Francisco (Javi García, 74'), Arteaga; i Urzaiz (Raducioiu, 63')
Real Oviedo: Mora; Emilio, César, Jorge Ordóñez (Iván Ania, 27'), Stojkovski (Amieva, 75'); Suárez, Onopko, Pedro Alberto, Manel; Oli (Christiansen, 67') i Carlos
Gols: 1-0 (17') Urzaiz, 2-0 (22') Lardín, 3-0 (52') Bogdanovic, 4-0 Lardín (75') i 5-0 Torres Mestre (80')
Àrbitre: José Manuel Andradas Asurmendi (comitè navarrès). Va amonestar els locals Arteaga, Brnovic i Lardín; i els visitants César, Jorge Ordóñez i Emilio
Des d'aleshores, no s'ha tornat a jugar cap partit més de Primera Divisió a la Nova Creu Alta. Sí de Lliga F, la màxima categoria de futbol femení. I curiosament, el darrer de tots tampoc incloïa el Centre d'Esports. L'any passat per aquestes mateixes dates el Badalona Women va actuar de local a l'estadi creualtenc en un partit de la màxima competició domèstica davant el DUX Logroño.
Què va dir la premsa?
Bonus Track: la Copa Intertoto
No afecta al rival de diumenge, l'Oviedo, però sí a l'Espanyol i a la història curiosa d'avui. Aquell partit de maig de 1996 va ser l'últim de la Nova Creu Alta a Primera. Però dos anys després, i també amb els pericos pel mig, encara seria l'escenari de dos enfrontaments de competició europea.
Els blanc-i-blaus disputaven la Copa Intertoto, una mena de competició prèvia a la UEFA que es jugava durant l'estiu. Marcelo Bielsa acabava de signar pel club i es va negar a prendre-hi part tan d'hora, però per no ser multats, la va disputar Paco Flores amb una barreja de jugadors del filial i descartats del primer equip.
L'estadi Olímpic Lluís Companys estava replantant la gespa i van jugar a l'estadi creualtenc. El Boby Brno, equip txec ja desaparegut, va guanyar 5-3 remuntant a l'anada, però va caure a Sabadell per 2-0, gols d'Álex Fernández i un Tamudo que acabaria retirant-se al Centre d'Esports. El segon escull va ser l'Auxerre, amb empat a França (1-1) i un gol de Nan Ribera a la tornada de la Nova Creu Alta que donava el passi a semifinals. Aquestes, contra el Valencia, ja van ser a Montjuïc.
Les joves promeses d'aquella Intertoto acabarien fent carrera a l'Espanyol i al futbol. Noms mítics com el propi Tamudo, Capdevila, De Lucas, Sergio González, Soldevilla, Argensó o Àngel Morales. També la va jugar, de nou, el sabadellenc Javi García.
Les altres històries curioses
