Pere Ayats també plega de l'OAR: "Marxo en el meu millor moment"

El partit d'ahir dissabte contra el Sant Quirze no només va ser el comiat de jugadors claus dels últims anys a l'OAR Gràcia com Bernat Correro, Quim Vaíllo, Jaume Esteve o Pol Torras. Tampoc seguirà a la disciplina verd-i-blanca el tècnic dels últims quatre cursos, Pere Ayats, que també va rebre una ovació de l'afició.

El lligam amb el club no és, ni de bon tros, d'aquests quatre anys. Sinó que Ayats ha fet d'entrenador al club una vintena de temporades, amb un parèntesi entremig, quan va estar dirigint La Roca. En aquest període ha pogut entrenar jugadors com els mateixos Correro o Vaíllo en edat infantil i, anys més tard, sent emblemes del primer equip.
 

"Estic una mica dolgut perquè m'hauria agradat tancar el cicle a casa amb una victòria al derbi. També feliç per tot el que he donat pel club els últims quatre anys i amb ganes de descansar. Fa mal plegar com entrenador perquè és a contracor. Seguiré vinculat al club però d'una manera més simbòlica. No som professionals i la vida personal pesa. A tots ens ha pogut una mica aquestes emocions en el partit"

"Els jugadors han de tenir orgull del que han fet i el club també. Han estat en els moments bons i en els dolents. Avui els acomiadem i donem pas a gent que estima també el club i tant de bo que es quedin molts anys també. Hem d'ajudar l'OAR en la situació que travessa i que la gent que marxa segueixi venint perquè això també és una massa social molt important. Hem de creure que aquest club pot seguir jugant on li pertoca"

"Aquesta potser ha estat la temporada en la qual m'he vist més còmode com a entrenador. El Cesc (Borrell) va haver de deixar-ho per temes de salut i a mi em faltaven taules en gestió de grup perquè venia de la base. Aquest any hi ha hagut lesions importants i m'he sentit orgullós de treure rendiment a un grup que l'any que ve pot competir molt bé. Marxo en el meu millor moment i és el que més em pesa, però la decisió està presa"

Pere Ayats

Ayats -que també és seleccionador català- plega per raons personals i sense la intenció de tenir banqueta la pròxima temporada. L'OAR, per contra, haurà de reinventar-se, ja que té per endavant un incert futur. La situació econòmica és delicada, com va explicar el president Salva Gomis fa mesos. Algunes peces claus fan ara un pas al costat. I a l'espera de l'últim partit de la temporada a la pista del Sarrià, del tot intranscendent a la taula com aquest últim derbi, la pròxima setmana es presumeix decisiva per prendre la decisió de quines han de ser les línies mestres del nou OAR Gràcia.