L'any 2005, l'equip masculí del Club Natació Sabadell guanyava a Alcorcón la segona de les tres Copes del Rei de la seva història. A la celebració, Pere Carrasco, l'aleshores segon entrenador, agafava en braços un nadó de set mesos amb la medalla penjada del coll i que la seva mare l'havia dut aquell mateix diumenge.

Dues dècades després, aquest infant, la seva filla Mar Carrasco, es disposa a defensar la porteria de l'Astralpool a la Copa de la Reina. El destí, en forma de la desafortunada lesió de l'estatunidenca Isabel Williams, ha volgut que les portes de la titularitat se li hagin obert de bat a bat a la seva "segona casa", on tantes i tantes hores passa des de petita.

Com moltes generacions de waterpolistes, si el medi aquàtic era la vida del pare... la de la filla, també ho ha acabat sent. I això que a la Mar no li agradava nedar quan va començar a l'aigua: "Només volia estar tranquil·la i fer cames". Solució? A la porteria.

Després de proclamar-se campiona d'Espanya juvenil compartint protagonisme sota pals amb Paula Carilla, la temporada 2022-23 ja va esdevenir l'única segona portera del primer equip, on ha tingut mentores de primer nivell. Laura Ester li ho va ensenyar "tot"; Laura Aarts, tot i coincidir un únic any, la va ajudar molt "a nivell mental i de confiança".

I ara, aquest contratemps amb Williams. "Al principi va ser una mica complicat gestionar el canvi i com m'havia de prendre la baixa de la Isi", admet. La seva posada en escena real, el derbi de Champions a Terrassa, va ser notable malgrat la derrota. Avui (17h), l'equip té una revàlida davant les egarenques als quarts de final d'aquesta Copa.

Paula Carrasco, amb l'esperança de tocar aigua

A tot això, no serà l'únic membre de la família a la convocatòria. Amb 17 anys acabats de complir, Paula Carrasco també forma part de la plantilla del primer equip. Aquesta, de fet, serà la seva segona Copa després d'estrenar-se la temporada passada a Palma.

De moment, el paper que li pertoca a aquesta campiona d'Europa sub-16 és d'aprenentatge i acumular experiència amb les 'grans'. "I amb una mica d'esperança de veure si toco aigua en algun minut", afegeix. Un rol a l'ombra que ha 'tastat' durant anys la Mar.

Pere Carrasco, l'"orgull" del pare

Dues germanes que reconeixen "deixar-se aconsellar poc". I això que a casa tenen un bon model a seguir. El Pere va jugar al Club fins al 1994 —va ser campió del món júnior (1991)— i posteriorment ha fet gairebé tots els papers de l'auca: direcció tècnica de la base, entrenador del primer equip amb el seu 'inseparable' Xavi Balaguer... i actualment, vicepresident primer de l'entitat, un càrrec que compagina amb el de cap del Servei d'Esports de l'Ajuntament de Sabadell.

Però, per sobre de tot, és un pare orgullós de dues criatures que, dues dècades després, estan disposades (tot i la dificultat del repte) a recollir el seu testimoni.

"Com a pare, és un orgull. Haver portat les meves filles a aprendre a nedar al club de tota la vida i que hagin fet una evolució similar a la meva en el seu moment, impregnant-se dels valors d'un esport tan sacrificat, omple. Que arribin a jugar en el millor equip d'Europa, el nivell d'orgull és molt més alt"

Pere Carrasco