Ruth Ariño i Gisel·la Farré, companyes de generació... i de retirada

Van néixer amb cinc dies de diferència. La Gisel·la Farré és del 26 d'agost i la Ruth Ariño, del 31. El seu primer contacte amb l'aigua va ser al Club Natació Sabadell, on més que amigues, es van convertir en "família". La carrera esportiva les ha dut per diferents camins lluny de Can Llong. I ara, amb 24 anys, just després de guanyar una última medalla continental, es retiren.

Totes dues waterpolistes sabadellenques han anunciat recentment que pengen el casquet. Sembla, amb tots aquests paral·lelismes, que ho hagin fet a propòsit, però no ha estat així. En el cas de Farré, va prendre la decisió a l'octubre i ho va comunicar al gener. Després de tres anys fent pràctiques al Taulí, avui mateix fa realitat la seva vocació d'infermera.

"Porto tres anys amb una dinàmica d'anar corrent a tot arreu, com diu la meva mare 'a golpe de pito'. Llevar-te, anar a les pràctiques de l'hospital, l'entrenament del migdia, recupera al gimnàs sola... Tot això m'ha pesat bastant. Si no estàs en dinàmica de selecció, hi ha coses que has de prioritzar"

Gisel·la Farré

Ariño, per la seva part, va viure el somni universitari americà a LMU, on treballa el seu marit, el també exwaterpolista David Carrasco. Ja va meditar la retirada l'estiu passat, però finalment va decidir que faria un últim ball abans de tornar als Estats Units per estudiar un màster. 

"El comentari que rebem més és: 'Sou molt joves, no?'. Ho sabem, però portem des dels 8-9 anys jugant i som joves per a moltes altres coses que ens venen i que volem aprofitar. Sempre posàvem les coses en una balança i ara la balança ha caigut cap a l'altre costat"

Ruth Ariño

Totes dues són l'exemple perfecte que hi ha vida més enllà del Club. Guarden records "molt bonics", però la Ruth, quan era cadet, va marxar al Sant Andreu, on va viure "tres dels millors anys" de la seva vida. Més endavant va tornar a Can Llong, però ha estat al Catalunya on ha trobat l'últim èxit de la seva carrera, el títol de l'Euro Cup.

Per la seva part, a la recerca de minuts de joc, la Gisel·la també va posar rumb a la Pere Serrat l'any 2019, just després de guanyar la cinquena Champions amb la inoblidable remuntada davant l'Olympiacos. A terres andreuenques ha trobat "una casa" en aquestes set temporades, en què ha jugat amb les seves amigues. El comiat, no obstant això, ha estat una mica més amarg: subcampiona de lliga i bronze a la Final Four de Malta.

"No normalitzem arribar a unes 'semis' de Final Four o a totes les finals possibles. És molt perillós acostumar-se a guanyar. Venim de dos anys en què hem perdut molt pocs partits. Me'n vaig una mica trista perquè com a esportista d'alt rendiment aspires al màxim, però en uns mesos valoraré molt el que hem fet. Encara ho miro amb cara de pomes agres"

Gisel·la Farré

Tot i que no han coincidit amb el mateix casquet des de les categories inferiors del Club, la seva amistat s'ha enfortit amb el pas del temps. I ara, a més, tindran més temps lliure. De fet, la Gisel·la té previst fer una visita fer a la Ruth a Los Angeles aquest estiu una vegada han sortit "de la bombolla" del waterpolo i de la dura rutina que implica combinar aquest esport amb els estudis.

"És molt bonic veure els èxits l'una de l'altra des d'una altra perspectiva. Jo he estat lluny, però s'ha notat molt poc la distància. Parlem gairebé cada dia, ens truquem... Seguim sent persones normals i tenim una amistat que ho abasta tot"

Ruth Ariño