L'Ajuntament desmenteix que Sabadell sigui la ciutat espanyola que menys gasta en transport públic

Un informe publicat aquest matí assegura que l'Ajuntament de Sabadell és el que menys gasta en transport públic de les 21 principals ciutats espanyoles. Unes dades que han estat rebatudes per consistori. L'estudi de l'Observatori de Serveis Urbans (OSUR), vinculat a l'Associació per l'Excel·lència dels Serveis Públics, calcula que la inversió en transport públic a la ciutat durant el 2018 va ser de 25,85 euros per habitant, una xifra inferior a la mitjana espanyola, que se situa als 47,75 euros. El regidor d'Espai Públic, Xavi Guerrero, ha criticat aquest estudi i assegura que amb les modificacions pressupostàries s'arriba als 11 milions, és a dir, a més de 50 euros per habitant. "El que passa és que possiblement s'han basat en el pressupost de partida i no en l'executat, la qual cosa és un error greu, ja que hem fet modificacions pressupostàries que no s'han considerat en l'estudi", ha explicat Xavi Guerrero, regidor d'Espai Públic, fent referència a la compra de 14 autobusos híbrids (per 4,1 milions d'euros) o els 5 milions d'aportacions a la TUS.

Guerrero també ha recordat que el fet que un govern inverteixi més o menys diners en transport públic no vol dir que aquest funcioni millor. "Que siguin 20 euros o 50, no vol dir que el servei sigui bo o dolent. Per exemple, Sabadell té un servei públic molt poc subvencionat perquè és molt eficient", ha subratllat el regidor. La publicació també ha destacat que Sabadell també és la ciutat amb menys inversió en informació i promoció turística. L'Ajuntament, diuen, inverteix 1,18 euros per ciutadà, mentre que la mitjana estatal supera els 25 euros.

L'informe també fa una crítica general als governs de transformació, assegurant que "la irrupció dels partits del canvi en els governs municipals ha variat molt poc la despesa respecte als partits tradicionals". Al mes d'agost, OSUR publicava un altre informe que va ser criticat pel regidor de Serveis Municipals, Lluís Perarnau, el qual afirmava que hi havia "una intencionalitat molt clara per defensar els serveis externalitzats".