La fórmula Albert Pla omple La Faràdula

Quan Albert Pla ve a Sabadell sempre es troba amb un grup de seguidors fidels, sigui a Can Marcet dins del cartell de l'Embassa't o damunt de l'escenari de La Faràndula. Sempre hi ha seguidors insubornables, alguns que ara fan de polítics, un antic saxofonista del seu grup, joves que el segueixen allà on va o qui el recorda de la seva etapa al Pau Vila. La platea i l'amfiteatre es van omplir amb més de 1.000 persones en aquest concert de producció municipal. Feia 7 anys que Pla no actuava al teatre sabadellenc, el 2012 va venir a presentar Somiatruites amb Pascal Comelade i des d'aleshores només havia fet escala a la ciutat amb en Diego Cortés.

A Miedo, Pla desplega a escena tot el potencial del seu món oníric que centra en les pors que el persegueixen. -Miedo a los espacios amarillos con un punto lila.-, pors irracionals, pors infantils, pors que creixen en la foscor. A escena, Pla es desperta dins una pantalla de projeccions que serà l'univers en què neixen les cançons de l'espectacle. -Miedo a mis padres- La infància, les mentides una nina. Raül Refree ha tornat a col·laborar amb el sabadellenc per aquest muntatge després de Guerra. -Miedo a uno mismo.- Pla s'exposa a escena tal com és, en un muntatge creat al mil•límetre, amb dosis d'humor i punyent. -És el ratolinet Pérez una rata de claveguera que m'arrancarà les dents?-, un Miedo que aconsegueix que quan m'aixeco de la butaca 33 de la fila 16 surti amb més dubtes dels que tenia abans de posar un peu a La Faràndula