Tarda per oblidar al carrer Boccaccio

Era una final per l'OAR Gràcia femení. En joc, la salvació. L'equip que sortís guanyador del duel entre les verd-i-blanques i l'Agustinos Alicante tenia moltes opcions de quedar-se a la Divisió d'Honor Plata d'handbol; el que caigués, ho tindria molt complicat. Era un argument de pel·lícula per atraure la màxima expectació, però no totes els films acaben amb un final feliç. Les alacantines van imposar per 21-23 i treuen un avantatge de quatre punts més l'average particular. Els càlculs de la permanència comencen a enrevessar-se. "Era una final, tot i que encara queden jornades per sumar. Si juguem com hem jugat avui encara podem treure punts", deia esperançada la jugadora Miriam Moreno, màxima anotadora de les gracienques amb sis gols. 

Un partit ple de suspens durant molts minuts per la igualtat dels dos conjunts. La tensió sobrevolava el pavelló en cada jugada, notant-se tot el que hi havia en joc. Els nervis van passar una mala passada al principi a les gracienques però poc a poc, les de Dani Lara van anar ficant-se en el matx i al descans van només perdien d'un gol (11-12) després d'arribar a estar quatre gols avall. "L'equip ha respòs i ha reaccionat a un mal inici. L'important, però, eren els 10 últims minuts i elles han fallat molt poc", reconeixia Lara.

Diuen que les segones parts mai van ser bones, i al Gràcia, malgrat aconseguir posar-se per davant (14-13) amb un gol de Clàudia Marrugat, se li van apagar els focus de cara a porteria quan l'Agustinos va tornar a comandar en el marcador. Els nervis van tornar per quedar-se i la pel·lícula només podia acabar en tragèdia. Almenys, i sense cap mena de dubte, el guardó al la millor banda sonoroa se'l va emportar l'afició verd-i-blanca. La gent va respondre a la crida per l'ocasió i va animar a les seves incansablement. "Una atmosfera impressionant. És magnífic però és una llàstima no haver-ho pogut tornar amb un triomf", es lamentava Lara. El miracle haurà de començar a obrar-se la propera setmana a Sant Joan Despí. 

El masculí, un guió similar

Del mateix gènere va ser el duel de l'OAR Gràcia masculí amb el Sant Esteve Sesrovires en la Primera Nacional. Fins ara, la segona volta havia estat un èxit pels de Gerard Gomis i Cesc Borrell, on havien comptat totes les jornades per triomfs. Dissabte, però, els del Baix Llobregat van sortir victoriosos (21-25) del carrer Boccaccio i com a extra, avancen en la classificació als graciencs, que passen de ser quarts a sisens. "La ratxa no anava a ser eterna. Les jornades i els resultats no fan més que demostrar-nos que és una lliga molt ajustada i poden haver-hi moltes sorpreses", assegurava Gomis. 

El premi al millor actor se'l va emportar Marc Jordán (10 gols), el jugador estrella dels visitants. Jordi Sancho, màxim golejador dels del carrer Boccaccio (sis dianes), així ho reconeixia: "És un clàssic de la categoria. L'objectiu era minimitzar-lo al màxim, però és un jugador brutal".

Com està dit, el desenvolupament del matx va ser molt semblant al del femení. El Sant Esteve Sesrovires va anar per davant durant mols minuts fins posar-se amb un +3. Els de Gomis i Borrell van fer el més difícil, esperonats per un parell de contraatacs i un penal aturat per Enric González, que era remuntar i posar-se per davant (+2). Però com reconeix Sancho, no es va saber rematar la feina: "En partits que es decideixen per detalls, no es poden perdonar llançaments clars de sis metres. Amb errors com aquests és molt difícil guanyar un partit així". El proper dissabte, el Gràcia jugarà el seu segon matx consecutiu a casa rebent el Poblenou.

Escolta les paraules de Dani Lara, Miriam Moreno, Gerard Gomis i Jordi Sancho: