El retorn de Marina Graell, un dels pocs al·licients del descafeïnat OAR femení-Lleidatana

L'OAR Gràcia femení juga diumenge (12.30h) l'últim partit a casa de la temporada. Les verd-i-blanques, ja descendides matemàticament a Lliga Catalana, rebran el cuer: una Associació Lleidatana que està despenjat i que, com les sabadellenques, ja ha dit adéu a Plata. El partit es preveia com una final que decidiria la salvació, però l'equip de Dani Lara hi ha arribat sense opcions. Un dels pocs atractius que queden vigents és la tornada al carrer Boccaccio d'una gracienca com Marina Graell, que des de fa tres anys viu a Lleida per motius acadèmics i defensa la samarreta del conjunt del Segrià. "Podria haver estat un partit molt interessant jugant-nos la permanència i al final no ens jugarem res, tot i que sempre ve de gust jugar allà", ha explicat avui la sabadellenca al programa Hotel Suís.

La jugadora formada al Gràcia manté amistats dins el vestidor de l'OAR com ara Clàudia Marrugat: "L'OAR per a mi és com casa meva i per això jugar allà és com fer-ho de local encara que sigui rival. M'he criat allà i és un partit a casa perquè tota la família ve a veure'm. El primer any va ser molt estrany, però ara ja m'hi he acostumat". L'ara jugadora de l'Associació Lleidatana ha descrit l'OAR com "un equip jove però molt ben treballat, amb ganes i passió". Per això reconeix que és dels conjunts que més li agrada veure "per com lluiten cada acció". El sentiment gracienc existeix, el que ha fet d'aquesta temporada a Divisió d'Honor Plata un doble patiment. "Ha estat una temporada molt dura. Nosaltres vam sumar al principi i des d'aleshores no ho hem tornat a fer. Des que vam baixar estem pensant ja en l'any vinent. Els últims partits de lliga ens els estem prenent com un entrenament més. Sap greu que l'altre equp que ha descendit sigui l'OAR, però què hi farem", confessa una Graell que jugarà diumenge a la que segueix sent, malgrat tot, casa seva.