Les deduccions per maternitat i per a famílies nombroses, principals novetats de la campanya de la declaració de la renda

La campanya per presentar la declaració de la renda del 2018 s'obre avui amb les deduccions de l'IRPF per maternitat i de les llars d'infants per a mares treballadores com a principals novetats, així com les orientades a famílies nombroses. Mentre que les deduccions de l'IRPF es faran d'ofici per totes aquelles famílies que hagin tingut fills entre el 2014 i el 2017, les de les llars d'infants s'hauran de deduir presentant les factures del centre. Una altra de les novetats és que, a partir d'aquest any, ja no es podrà entregar la declaració en paper; un canvi que afecta més de 400.000 persones al conjunt de l'Estat. La declaració de la renda es pot fer a partir d'avui i fins l'1 de juliol, tot i que les persones que es desitgin fer-la de forma presencial hauran d'esperar fins al 9 de maig per demanar cita prèvia.

Hisenda preveu que en aquesta campanya es presentin 20 milions de declaracions, 3,5 milions de les quals seran de Catalunya. Tot i que aquesta xifra sembla elevada, Josep Maria Navarro, de la gestoria Gempsa, ha assenyalat al programa Al Matí que només suposa la meitat de la població: "Si entenem que la declaració de la renda correspon a ingressos vol dir que una de cada dues persones o no té ingressos o en té de tan petits que no els pot declarar. Per tant, de cada dos espanyols, un manté a l'altre" . Tot i això, segons el càlcul d'Hisenda, 7 de cada 10 de les declaracions que es presentaran sortiran a retornar; l'equivalen a 6.000 milions d'euros. Navarro recorda que aquests diners els han pagat els contribuents per avançat i que suposen una mena de "préstec sense interessos" per les arques públiques, suposant un estalvi de 180 milions d'euros.

Per fer la declaració de la renda, Hisenda compta amb les dades fiscals de les empreses per a qui treballen els contribuents, així com dels bancs on tenen els diners, de manera que el ciutadà ha d'afegir dades com les deduccions a les quals té dret. No obstant això, Navarro recorda i lamenta que un 25 per cent del PIB s'escapa del control d'Hisenda: "L'economia submergida representa uns 20.000 milions d'euros que deixa d'ingressar a l'any en concepte d'impostos. Si Hisenda tingués la informació o l'anés a buscar, tindríem una millor sanitat, una millor educació, etc.".