Maica Garcia: "Les italianes estan tan boges que no saben què fer però després ho fan bé"

Comença la setmana més important de tota la temporada a les instal·lacions de Can Llong. Un cop confirmat que hi haurà derbi masculí als quarts de final de la Lliga Premaat, totes les mirades estan centrades en l'equip femení. Divendres (13:15h, en directe a Ràdio Sabadell), l'Astralpool Club Natació Sabadell debuta a les semifinals de l'Eurolliga contra el Plebiscito Padova i ho fa amb l'etiqueta de favorit pel sol fet de disputar-se a casa. Són dies amb l'agenda mediàtica molt atapeïda: dimecres hi ha 'media day', dijous, presentació oficial a la Casa Duran i venim d'un acte en societat de les waterpolistes al centre de Sabadell. Entre elles, una de les poques de la plantilla que dissabte podria afegir la cinquena 'orelluda' en el seu palmarès: Maica Garcia.

Com van aquestes hores prèvies?

Amb molta motivació, moltíssimes ganes de viure per fi una altra Final Four i què menys que a casa, amb tota la nostra gent.

Hi ha nervis?

Clar que hi ha nervis, però són bons. Jo penso que són positius i són les ganes de tornar a jugar per una Copa d'Europa a casa. Hi ha motivació, hi ha tensió... És una competició que preparem durant molts mesos i cada cop sembla que estigui més lluny, però no, ja és aquí.

Quines diferències nota la Maica del 2019 respecte a la del 2011?

Els nervis eren molt pitjors que ara. Porto més Final Fours i és diferent. He madurat com a jugadora i allà era molt novell, tenia ganes de vomitar. Va haver-hi un dia que vaig vomitar i tot dels nervis però vam guanyar-la.

I ara tens l'oportunitat de guanyar la cinquena Eurolliga...

Sembla fàcil dir-ho però no és gens fàcil arribar a això. En els últims vuit anys, portem set Final Fours i volem la cinquena. Crec que ja és hora de tornar-nos a posar allà a dalt i demostrar qui som.

Tres de les quatre s'han guanyat a Can Llong. És un factor diferencial?

Podria dir-te que sí, que es nota el favoritisme perquè jugues a casa i quan hem jugat a fora, hem perdut. Només hem guanyat una a fora, que va ser la d'Eger, i les tres que hem fet a casa les hem guanyat.

Venint de dos anys amb viatge a Rússia, hi ha més relaxació?

Kirishi és totalment diferent del que pot ser qualsevol altre lloc europeu, ja no parlem de només Rússia. És positiu perquè estem a casa, podem entrenar aquí fins a l'últim dia, podem veure vídeos, podem estar dormint a casa... molt més tranquil·les per aquesta part.

Heu tingut partits de preparació contra el juvenil masculí del Club, contra la selecció xinesa... Com arribeu?

Crec que tenim un bon to i sortirem a morir perquè és el que toca, són els dos partits més importants de la temporada. Les xineses han estat un equip dur i ens dóna aquest to de partit, de força i d'activació que és molt positiu.

Està estudiat el Plebiscito?

L'hem estudiat però les italianes són molt imprevisibles, estan una mica boges i poden canviar defenses... Són molt arriscades i tenen bones jugadores individuals però veurem què passa.

Quines diferències hi ha amb el Vouliagmeni i l'Olympiacos?

Les gregues són més meticuloses a nivell de defensa, són molt bones, tenen molt clar quin és el seu rol i ho tenen molt ben entrenat. Les italianes estan tan boges que no saben què fer però després ho fan bé també perquè t'agafen a contrapeu. Prepararem molt bé aquests dos partits i intentarem lluitar per l'or.

Tros de temporada que esteu fent la Paula Leiton i tu...

Tenim la sort de tenir dues boies molt potents i és molt positiu perquè ens podem donar descans mútuament i podem sortir al 100% cada cop que estem a l'aigua. Som molt resolutives i l'equip també ho aprofita. Si tanquen, tenim molt llançament exterior.

Hi haurà molta família a les graderies tot i ser Setmana Santa?

Estan aguantant aquí els meus pares, que volen marxar cap al poble, i també vindran tiets, cosins i amics.