Hidalgo: "Fa quatre anys vaig marxar amb una espina molt grossa i això era un repte molt important per a mi"

Les emocions estaven a flor de pell després de l'agònica permanència d'ahir del Centre d'Esports Sabadell a Olot. Però pràcticament ningú més emocionat que Antonio Hidalgo. A punt de trencar a plorar davant els mitjans, el tècnic de Canovelles compareixia com l'heroi dels últims dos mesos de competició. Amb l'equip en caiguda lliure, les quatre victòries aconseguides en set partits amb l'excapità en el càrrec han servit per evitar un desastre major. "És un dia molt important per mi perquè són moltes emocions juntes. Han estat set setmanes molt dures, amb molt treball i amb la meva família fora. Fa quatre anys vaig marxar del Sabadell amb una espina molt grossa i això era un repte molt important per a mi", admetia Hidalgo esborrant el record del descens a Segona B d'ara fa quatre temporades. El de Canovelles ho va deixar tot a Xipre, família inclosa, per apostar en aquest projecte del Centre d'Esports. 

La moneda ha sortit cara i Hidalgo s'ha guanyat amb total mereixement liderar aquest equip la pròxima temporada a Segona B. L'entesa amb el vestidor des del primer dia va ser clau. "Vull donar les gràcies als jugadors. Han cregut moltíssim en mi. No era fàcil però s'han deixat l'ànima i els hem recuperat. Quan arribes al vestidor i et diuen 'gràcies' no hi ha res més", explicava el tècnic arlequinat. No es volia oblidar Hidalgo del suport dels més de 1.500 aficionats desplaçats a Olot. Les tres victòries agòniques i amb dosis d'èpica a casa contra el Lleida Esportiu, el Castellón i l'Ejea van ajudar a crear una comunió amb la grada que es va veure reflectida a La Garrotxa: "Quan ets capaç de desplaçar 1.500 persones, això vol dir que el club, l'entitat, la ciutat... està molt viva. Hem de continuar amb això, hem de fer que vingui més gent a l'estadi i ens hem d'empapar d'aquesta afició per uns colors".

Felipe Sanchón: "La temporada ha estat un fracàs"

La imatge de mig Municipal d'Olot ple de color arlequinat serà difícil d'esborrar. Amb el xiulet del final del partit, molts jugadors volien dedicar les seves primeres paraules als aficionats. "Hem jugat a la Nova Creu Alta 2, feia goig en tot moment", reconeixia Pedro Capó, reconvertit a central en les darreres jornades. "Els hem fallat tot l'any. Ells ho celebren però la temporada ha estat un fracàs. Ho volem agrair perquè no t'adones del que és el Sabadell fins que no vius una cosa com aquesta", assegurava Felipe Sanchón també amb un punt d'autocrítica.

Pol Ballesteros: "Me n'he anat del primer i he pensat 'cap a dins'"

No ha estat la temporada somiada, ni de bon tros, però s'ha evitat una situació que podia comprometre la centenària història de l'entitat i la celebració estava justificada. Al cap i a la fi ha estat un curs amb tres entrenadors, la pitjor defensa del grup o cinc mesos i mig sense puntuar fora de casa. "Recordar-nos de la gent que ha passat per aquí, companys que ja no estan, els entrenadors que no han tingut la sort d'acabar... Tots han sumat algun dels 45 que hem aconseguit i també és cosa d'ells". Bonic detall de Pedro Capó. La llum aquesta temporada l'ha posat Pol Ballesteros. 22 anys i cinc dianes, una de les millors notícies. Les dues d'ahir van ser definitòries i, de fet, el segon gol és d'obra de museu. "La veritat és que no m'ho he pensat. Me n'he anat del primer i he pensat 'cap a dins'. I m'ha sortit. Estic molt content", explicava el jugador cedit pel Nàstic.
 

? ÀUDIO #HotelSuís | El @CESabadell salva els mobles a Olot i seguirà a #2bg3

▶️ https://t.co/Mbdx9XsXbC pic.twitter.com/fMFa5IDaPQ

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) 20 de mayo de 2019