El documental "Voces de Vereda" arriba al Cinema Imperial

Com és Colòmbia en temps de pau? Després de més de mig segle de guerra entre l'Estat i les FARC? Quines oportunitats i quins reptes té la seva gent? Continua la violència i el narcotràfic? Ha marxat l'odi i la venjança de les víctimes i els guerrillers? "Voces de Vereda" tracta de trobar les claus d'aquests i altres interrogants. Es tracta d'un projecte documental realitzat amb la beca DevReporter, impulsat per la Lliga dels Drets dels Pobles i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que es passarà als Cinemes Imperial avui a les 8 de la tarda, de forma gratuïta. Després de la projecció del documental tindrà lloc un debat amb la participació de defensors dels drets humans a Colòmbia i membres de l'equip periodístic del documental. 

La idea del projecte audiovisual va sorgir de la directora Iris Aviñoa, periodista especialitzada en resolució de conflictes que havia treballat amb l'ONU implementant el procés de Pau a Colòmbia. El documental Voces de Vereda mostra els clarobscurs d'una petita comunitat rural, Vereda, on abans es cultivaven fulles de coca pel narcotràfic i ara es treballa per aprofitar les oportunitats – sovint limitades- que tenen els seus habitants. La periodista sabadellenca i ex treballadora de Ràdio Sabadell, Núria Jar, encarragada de fer el guió explica que com era aquest poble on històricament hi ha havia presència de les FARC i com és ara després de silenciar els fusells. "És un poble amb dos carrers i sense asfaltar, on històricament hi ha hagut presència de la guerrilla de les FARC. Per tant, la gent amb qui parlàvem explicava que, realment, estaven sotmesos a molta violència i no només per part de les guerrilles de les FARC sinó també dels paramilitars que van intentar reconquerir la zona quan va arribar l'època de la reubicació dels cultius de coca. Perquè aquesta era una terra on es cultivava la fulla de coca". Precisament, gràcies al procés de pau, el foc creuat va acabar i la gent de la zona -com relata la guionista- "ara pot viure amb tranquil·litat i fer coses tan quotidianes com parlar per telèfon" perquè fa uns anys explica "si algú et veia parlar per telèfon -fos les guerriles de les FARC o els paramilitars- podies ser assassinat perquè eres vist com a informador cap a l'altre bàndol":

L'empremta que ha deixat el procés de pau; després de més de 5 dècades de conflicte armat queda plasmada a través de les vivències i els diferents punts de vista dels protagonistes. Com el cas d'una professora rural que fa molts anys que treballa a la zona i que ha viscut els canvis a les aules. Jar relata que  "en l'època més dura del conflicte els pares no enviaven als nens a l'escola perquè era perillós – no sabien a qui es podien trobar- i a més a més el camí estava plagat de mines antipersones i ara gràcies al procés de pau s'ha repoblat tota l'escola". També subratlla com han canviat els jocs simbòlics entre els nens "abans els nens jugaven a guerrillers. Ara no saben el que és tot això i juguen a futbol i altres jocs que no tenen res a veure amb la violència".

Malgrat els avenços actuals a la zona, el documental relata les restriccions d'aigua, electricitat i recursos que tenen encara avui dia i com treballen per millorar les oportunitats dels seus habitants.