La Protectora d'Animals rep una desena de trucades diàries de propietaris que es volen desfer de les mascotes

La Lliga Protectora d'Animals i Plantes de Sabadell rep entre 7 i 10 trucades diàries de propietaris de mascotes que se'n volen desfer. La molèstia que suposa el gat o el gos a l'hora de marxar de vacances o l'aparició d'al·lèrgies en algun membre de la família són les raons més habituals per les quals un propietari demana assessorament. "No estem parlant d'animals abandonats pel carrer, són de propietaris que se'n volen desfer. És molt fort, perquè és cada dia. A més, coincideix en una època en que tenim moltes menys adopcions", ha denunciat a Ràdio Sabadell la coordinadora de voluntaris i responsable d'activitats de la Protectora d'Animals de Sabadell, Ester Ferrer. Moltes de les trucades rebudes són de persones de fora de la ciutat, ja que les protectores de la zona estan en la mateixa situació de col·lapse, però la situació preocupa els responsables sabadellencs, ja que demostra que els abandonaments estan lluny de reduir-se.

Des de l'1 de gener fins al 31 de juliol han arribat al refugi de la carretera de Caldes 574 animals; un 45 per cent gossos i la resta gats. Des de la Protectora d'Animals de Sabadell assenyalen que darrere d'aquesta allau, que s'intensifica a l'estiu, hi ha una irresponsabilitat dels propietaris. Per exemple, en molts casos, es neguen a esterilitzar els animals i "fins i tot els fa gràcia que criïn", apunta Ferrer; situació que s'acaba traduint en l'arribada de ventrades senceres de gats i gossos. "Tenim tants cadells i tan petits que no els podem donar en adopció perquè encara se'ls ha d'alletar, en cases d'acollida. Necessiten una atenció impressionant". Així mateix, des de l'entitat es troben que pocs gats porten xip, de maneraque els que arriben morts al refugi no es poden identificar: "Demanem a la gent que, si s'estima els seus gats, que li posin el xip, encara que no surti pràcticament mai de casa. Si no, el dia que s'escapa, costa molt de trobar i si el trobem mort, no ho podem comunicar".

Una altra de les problemàtiques amb què es topen els responsables de la Protectora és la dificultat de donar en adopció els gossos de races potencialment perilloses (els anomenats PPT).De fet, només un 9 per cent d'aquests gossos acaben abandonant el refugi, ja que encara conserven un estigma. "No és que siguin dolents, sinó que a la gent li costa acostar-se a aquesta raça. N'hi ha alguns que són molt bons amb els nens; altres que necessiten famílies on no hi hagi més gossos, però és una llàstima", lamenta Ferrer.