Manu Lanzarote: "El Sabadell ha de fer un pas endavant, el seu paper no pot ser el de l'any passat"

El retorn de Manu Lanzarote al Centre d'Esports ha il·lusionat, i de quina manera, a l'afició arlequinada. Als seus 35 anys, el migcampista català torna a la ciutat on ha fixat la seva residència per defensar de nou la samarreta que li va obrir, d'entrada, les portes de Segona A després d'anys sense ser-hi i on es va guanyar el dret a fer el salt a l'elit. Sis anys després, ni Lanza ni el Sabadell són els mateixos que aleshores, però els camins de tots dos han tornat a unir-se. No podia haver-hi un convidat millor per al primer Hotel Suís d'aquesta temporada:

? ÀUDIO #HotelSuís | @ManuLanzarote, convidat d'excepció al primer Hotel Suís de la temporada: "Si veiés que no tinc el nivell per jugar al #2bg3, no hauria tornat al @CESabadell"

▶️ https://t.co/ZBfVYbGxnx pic.twitter.com/ZTLI3f935M

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) September 10, 2019

Com recordes el teu primer pas pel Sabadell?

Va ser una època molt bona, tant meva com del club, i tinc moltes ganes de repetir-la. L'equip acabava de pujar precisament contra mi a Éibar i va ser una etapa molt bonica. El club estava en creixement i per a mi va ser bo perquè gràcies a això vaig complir el somni d'arribar a Primera. Ara he tornat a la que considero casa meva i tinc ganes de fer-ho bé i a veure si tenim la sort de fer una bona temporada.

Quan fa quatre anys vas estar a punt de tornar però no es va poder tancar, vas pensar que s'escapava el tren i que mai tornaries a jugar com arlequinat?

Jo sabia que si tornava a jugar en aquesta categoria seria al Sabadell. És l'equip que m'ho ha donat tot. Aleshores no es va donar i vam anar a Vitòria. Els camins es van separar cada cop més, però ara s'ha donat el cas, tot encaixava i és el moment.

Durant aquests sis anys has estat a l'Espanyol, l'Alavés, el Zaragoza i a l'Índia. Passar pel país asiàtic deu ser un gran xoc en tots els sentits.

Si no vas a l'Índia no saps què hi ha allà. Has d'obrir molt la ment i veure les coses d'una altra manera. Si ho fas, anant sense prejudicis, tot és més fàcil, perquè la mentalitat és completament diferent a la nostra. Crec que veure allò és bo a la llarga a la nostra vida, perquè te n'adones que amb molt poc viuen i aquí ho tenim tot i sembla que tenim molt poc. Per a mi i la meva família va ser una gran experiència, perquè la gent d'allà no viu del tot bé però tot estava preparat per als jugadors que veníem de fora.

Esportivament també és un calendari molt diferent.

Allà la lliga varia cada any i és difícil perquè és més curta i amb menys equips. Les dates són les que són perquè després arrenca la lliga de criquet i allò per als indis és sagrat, infinitament més important que el futbol. Pots jugar cada tres dies o cada dues setmanes i durant la lliga poden canviar les normes. D'un any per l'altre, per exemple, mai saps quants equips hi seran. El meu primer any vaig ser un dels millors jugadors de la lliga. Amb el Goa vam jugar les semifinals de la lliga i tant Coro com jo vam ser dels més destacats. Al Kolkata va ser més complicat perquè l'entrenador era anglès i no jugàvem tant a futbol. No vaig estar del tot bé perquè era més defensiu. No vam entrar al play-off i això fa que les plantilles vagin canviant molt durant l'any.

Per edat, el pas per equips amb molta massa social o per l'experiència a l'Índia, veig un Lanza molt més madur.

Són diferents etapes i amb aquesta edat has de fer un pas endavant. Ara potser estic més tranquil que el primer cop, que venia més joves i amb ganes d'arribar lluny. 

La sang calenta no l'has perduda, per això.

El dia que ho faci, deixaré de jugar a futbol. Però ara estic més tranquil. El temps passa i quan jugues a Primera assimiles moltes coses. Has de tenir el cap ben plantat.

A la primera etapa et vas guanyar a pols l'admiració i el respecte de l'afició. Això genera confiança, però suposo que també pressió perquè tu mateix vas deixar el llistó molt amunt.

Vaig fer dues temporades bones a Sabadell però ni el club ni jo som els mateixos ara. Diferent edat, diferent categoria... Hem de recórrer igualment el camí i ha de ser bo, però no podem pensar que serà igual. Hem de caminar poc a poc però junts i fent les coses bé per poder créixer, perquè la Segona B també és una lliga molt complicada.

Recordar l'etapa a Segona A i voler repetir-la és massa llaminer.

El club ha de fer passes endavant perquè s'han de fer moltes coses bé per tornar al futbol professional. Potser arribar és més fàcil que mantenir-s'hi després, perquè la gestió d'un club no és fàcil. Ens toca als jugadors al camp, però també al club per consolidar-nos en el futbol. L'etapa és molt diferent i ara noto més responsabilitat encara perquè ja he estat aquí i la gent espera molt de mí.

Divendres es complirà un mes de la teva arribada. Com has viscut aquest temps?

Estic acabant la meva particular pretemporada. Jo abans ja havia arribat a un acord amb el Sabadell i portava dies entrenant amb el preparador físic del club. Era estrany perquè estava aquí i estava al dia de tot el que passava al club. Abans d'arribar ja sabia quins serien els meus companys i com estaven. Un cop vaig signar sí que ha passat molt ràpid el mes. No vaig debutar contra el Castellón perquè encara no estava bé i ara estic adaptant-me encara. Només puc prometre treball i donar-ho tot al camp, com ja es va veure diumenge passat. Treballaré per a l'equip i seré un més intentant guanyar el màxim de partits.

En quin punt d'aquesta preparació física paral·lela et trobes?

Tinc ganes d'estar bé. Cada cop estic millor i d'aquí a poc estaré al nivell de la resta de companys, però queda molt perquè al capdavall es necessiten minuts i un cop ha començat la lliga, els minuts no es regalen com a la pretemporada. Dir un percentatge és difícil, però per a mi el més important és estar bé físicament i trobo que hem marcat molt bé amb els entrenadors quin és el camí. 

L'entrada a l'equip paulatina estava pactada?

És el més intel·ligent. Jugar 90 minuts de sobte, sense pretemporada, seria una bogeria. Als tres dies d'arribar ja vaig haver de jugar mitja hora i va ser molt dur perquè portava quatre mesos sense entrenar amb un grup. La lliga no s'atura, necessitem punts i jo he d'estar el millor possible per ajudar als companys.

A Bunyol ja vas dir que tocava córrer darrere la pilota. Diumenge contra el Mestalla la cosa va ser diferent.

M'agrada més el futbol d'aquesta setmana i en canvi vam guanyar l'anterior. La categoria és molt difícil i segurament fora ens tocarà no tenir tanta possessió, però crec que diumenge la segona part va ser molt bona encara que suméssim només un punt. Aquest és el camí i si juguem 90 minuts com la represa de l'altre dia serà difícil que perdem punts.

Des de fora sembla que l'equip cada cop està més acoblat. Com valores el moment de forma col·lectiu?

Som un equip amb moltes possibilitats. És una pena haver patit tantes lesions i si vénen tants jugadors del filial i el juvenil a entrenar és que no tenim prou del primer equip. És una situació difícil per a ells però a vegades ens animen més ells a nosaltres que no pas al revés. Igualment podem jugar de moltes maneres perquè tenim molts recursos. Som sòlids perquè tenim la base de l'any passat. Molts jugadors es coneixen de l'any passat, que va ser difícil però passar pel que van passar també uneix i crec que podem fer grans coses.

Diumenge et vas endur la primera ovació quan vas entrar al camp. T'ha sorprès la quantitat de gent que t'ha aturat pel carrer o t'ha escrit a les xarxes socials donant-te la benvinguda?

A la meva dona la coneixen a la ciutat i li preguntaven quan encara no havíem signat si era veritat que vindríem. Aleshores no podíem dir res perquè res no es compliqués. Estic molt content perquè des que vau fer el primer tuit a Ràdio Sabadell la gent m'ha demostrat una estima que no havia tingut a cap club. Estic molt agraït i amb il·lusió de retornar-ho tot al camp.

T'he escoltat dir molt aquests dies la paraula "responsabilitat" com a veí que ets de la ciutat on jugues.

És que jo no volia tornar a Espanya o a Catalunya, sinó al Sabadell. Crec que estic al nivell de la categoria i de l'equip i si hagués cregut que no ho estava, no hauria vingut. Estic al dia a dia de la ciutat a peu de carrer i per a mi és una responsabilitat. No vull passar el que va passar l'any passat el Sabadell, no vull ser jugador d'un equip així. Vinc a ajudar perquè hem de fer un pas endavant, el paper del Sabadell no pot ser el de l'any passat.

Aquest any t'ha tocat vestir el dorsal 9.

Quedaven pocs números i no m'agradaven massa. Mig en broma vaig dir que em quedava jo el 9 perquè així el davanter que vingués darrere no notaria tant la pressió.

Amb l'Antonio Hidalgo i el Juvenal Edjogo com a entrenadors, què tal?

Molt bé. Som amics, però això ara passa a un costat. Són els meus entrenadors i res més. Ha de ser així perquè ell necessitarà de mi, m'exigirà i jo hauré de respondre. Com a jugador era més fàcil entendre'ns. Moltes passades de gol eren seves. Ara he d'assimilar la seva manera de jugar perquè és molt diferent de com ho havia fet fins ara. Em costa, no és fàcil adaptar-me a les posicions diferents en atac i defensa. Però estem per això, ell té clar què vol de mi i jo ho he de fer.

Les transicions són diferents, però quan l'equip té la pilota els carrilers estan esglaonats, són profunds i als mitges puntes us permet això tirar cap a dins. Sent un jugador tan fi, amb la teva qualitat i el teu colpeig, es deu agrair també.

Sí, però no és un sistema fàcil perquè és molt diferent. El millor és tenir la pilota i a Segona B o corres o estàs fotut. Has de competir d'igual a igual, no tens tanta llibertat com a Segona A.

Abans de firmar ja vau parlar quin seria el teu rol a l'esquema?

No vam parlar de qüestions tàctiques perquè al final és creure o no creure. Em va preguntar si jo volia estar al Sabadell i vaig respondre que sí, tan ràpid com això. La negociació amb el club també va ser molt fàcil i només vam haver d'esperar per rescindir a l'Índia.

Diumenge visiteu un Hércules que es va quedar a un partit de pujar, que s'ha reforçat, però que ha començat sumant un punt de nou possibles.

Això defineix el que és la Segona B. Alguns equips que penses que no estaran a dalt ho estan, i els millors pressupostos són avall. És una lliga molt competitiva i això serà difícil sigui on sigui.

Però amb l'exigència que hi ha a Alacant, depèn com vagi el partit pot ser un polvorí el Rico Pérez.

Hem de pensar-ho a la inversa. Si anem confiats ens poden fer tres o quatre gols. La mentalitat que hem de tenir és que potser és el millor equip de la categoria, que té els millors jugadors i que si tenen només un punt és per circumstàncies. Hem d'anar a pels tres punts, però si pensem que ells estan malament, perdrem segur.

El projecte de futbol femení, per cert, com està?

Ara tindrem dues escoles. És un projecte a llarg termini destinat a les noies perquè volem que cada cop més juguin a futbol. Queda molt camí per fer encara.