Un infermer del Taulí impulsa un sistema per "humanitzar" la contenció de pacients fora de si

L'infermer del Taulí Xavi Pérez, que durant 16 anys ha estat treballant al servei d'Urgències, ha impulsat un nou sistema per "humanitzar" el procés de contenció de malalts en estat alterat, com pacients amb un brot psiquiàtric o intoxicats per consum de drogues i alcohol. Es tracta del Safety Hug, un dispositiu que a través de sensors a les contencions de les extremitats i el tòrax del pacient, registra i processa les dades de moviment del pacient mentre està contingut en una llitera per saber quin és el moment adequat per alliberar-lo. "L'aplicació del Codi Agitació està molt regulada, però l'hora d'alliberament del malalt generava dubtes, perquè és un tema molt subjectiu. Amb el nostre projecte volem aportar dades i determinar quin és el moment adequat per alliberar la persona en estat d'agitació", ha explicat Pérez en declaracions al programa Al Matí. Per a l'infermer, disposar d'aquest sistema objectiu és molt important, tenint en compte que cada any es fan més de 150 contencions a les Urgències del Taulí, que no estan monitorades com la resta de processos del servei.

El prototip de Safety Hug s'ha provat en personal sanitari i és previst que abans del mes d'abril s'apliqui, per primer cop, a un pacient. L'objectiu és poder fer el salt cap al mercat, després de cinc anys de feina conjunta entre el Taulí i l'Eurecat i de rebre recursos de les beques Taulí, el programa Cafè Aventura, Caixa Impuls i de la Fundació Banc Sabadell. Ara mateix, els seus impulsors reben l'ajuda d'una entesa en emprenedoria, a través del programa The Collider del Mobile World Congress, per crear una empresa el que comercialitzi. Eduard Solé, Tech Transfer de la Fundació Taulí, es mostra optimista, però admet que una de les dificultats més grans amb què s'estan trobant és el tabú que envolta la contenció de pacients: "L'agitació és una mica tabú i en certs moments costa despertar l'interès d'actors molt importants". En aquest sentit, Pérez atribueix aquest tabú al fet que incorporar el Safety Hug seria, d'alguna manera, "reconèixer una falta de mitjans, infraestructures i formació".