El Taulí atén una quarantena de joves afectats per primers episodis psicòtics cada any

Una quarantena de persones d'entre 16 i 35 anys arriben cada any al Taulí després de patir un episodi psicòtic per primer cop. A través del programa d'atenció als primers episodis psicòtics, els psiquiatres, psicòlegs, infermers i treballadors socials fan un abordatge d'aquests casos i en fan un seguiment en un termini d'entre tres i cinc anys, depenent de les necessitats dels pacients. Aquest programa, impulsat el 2015 i amb finançament específic des del 2017, té en seguiment més de 200 pacients cada any i, a més, també arriba a persones amb risc de patir un episodi psicòtic.

Es considera un episodi psicòtic quan una persona perd el contacte amb la realitat i la percep de manera alterada, experimentant creences errònies o al·lucinacions, siguin visuals o auditives. La majoria de les persones que arriben al Taulí no són conscients de patir-lo, sinó que ho fan perquè la família ha detectat comportaments estranys o perquè elles mateixes noten altres símptomes, com malestar o angoixa. La psiquiatra de Salut Mental del Taulí Meritxell Tost ha assegurat a Al Matí de Ràdio Sabadell que atendre aquests pacients tan aviat com es pugui garanteix una millor evolució de la malaltia: "El període crític que marca com evolucionarà la malaltia són els primers anys d'aquesta. Tot el que puguem al principi és afavorir el bon pronòstic d'aquestes persones. Una detecció precoç, un inici del tractament farmacològic i l'abordatge de qüestions psicològiques és bàsica".

El primer pas per abordar un cas d'episodi psicòtic és detectar-ne les causes, ja que poden ser físiques, com les derivades de malalties neurològiques o del consum de drogues; o poden ser provocades per trastorns mentals, en persones amb disposició genètica cap a aquests episodis o arran de factors externs com l'estrès i l'angoixa. Precisament per aquest factor genètic, des del programa d'atenció als primers episodis psicòtics també s'està atenent a persones en risc de patir-ne un, malgrat que encara no mostrin símptomes o siguin molt lleus. "Són aquells que tenen un familiar directe amb un trastorn psicòtic i en els últims mesos han viscut un descens del seu funcionament acadèmic o laboral. Un altre grup són els que tenen símptomes molt lleus i un tercer, que tenen símptomes clars, però es limiten a molt poc temps i després recuperen la normalitat", conclou Tost.