En directe: De 23:00 a 23:59
Hotel Suís (R)
A continuació:
De 00:00 a 01:00
La caixa tonta (R)
De 01:00 a 03:00
Fils de ciutat (R)
Un moment de l'espectacle "Andròmines" | Cedida Un moment de l'espectacle "Andròmines" | Cedida
16.01.2021 12:17

Samfaina de Colors estrena "Andròmines" al Teatre Principal

La companyia de teatre familiar que formen Mirna Vilasís i Xavi Múrcia estrenen demà diumenge (12h. Teatre Principal) una de les obres més diferents dins de la trajectòria de la companyia Samfaina de Colors, "Andròmines. Els tresors d'una nina de drap". "És l'espectacle menys explícit de la companyia, deixem molt de marge a l'espectador" ha apuntat en una entrevista a El Cafè de la Ràdio, Mirna Vilasís.

L'actriu reconeix que la pandèmia ha alterat del tot els plans de la companyia i ha estat un procés catàrtic després que al març tot s'aturés. Per això es tracta d'un dels muntatges més diferents que han creat mai. "Necessitàvem fer aquest canvi des de fa temps, el Xavi Múrcia i jo vam fundar Samfaina de Colors el 1980 i aquest trenca amb la nostra línia: volíem fer un canvi".

Un canvi que també passa per la direcció d'Anna Ros en el primer espectacle de Samfaina que no hi ha paraula, més enllà de les cançons. Per això es basa en el mim i el gest pren molta més rellevància. A més, l'escenografia també s'ha tractat de forma diferent aprofitant el simbolisme d'unes capses mòbils que canvien per crear figures que configuren l'univers que planteja l'obra.

A escena, la infància perduda la representa una nina a les golfes. "Reivindiquem el joc com una eina de primer nivell" ha apuntat l'actriu i creadora, "diem que els aprenentatges més importants de la vida els fem jugant".

Després de gairebé dos mesos i mig de residències a cavall de la Sala Miguel Hernández i el Teatre Principal d'Olot aquest espectacle basat en el paradís perdut de la infància arriba a Sabadell. "Vam estar sis mesos sense trepitjar un escenari, la primera vegada va ser a la Sala per fer la residència de l'"Andròmines" al setembre. Ens vam posar a plorar" recorda Vilasís.

Escolta l'entrevista sencera amb Mirna Vilasís: