Ràdio Sabadell recupera les comunicacions de l'alcalde Antoni Farrés que va emetre el 23F

Aquest dimarts fa quaranta anys dels trets i crits del tinent coronel de la guàrdia civil, Antonio Tejero, protagonitzant el cop d'Estat del 23F al Congrés dels Diputats. Una situació que, a Sabadell, va comptar amb la reacció de l'alcalde comunista Antoni Farrés, demanant a través de l'emissora municipal "a tots els sabadellencs", que "ens mantinguem amb tranquil·litat, com ho està el mateix Ajuntament, però al mateix temps, en atenta vigilància, seguint els esdeveniments". L'equip de Farrés es va quedar a l'Ajuntament donant ordres i esperant instruccions de la Generalitat.

El programa El Cafè de la Ràdio ha conversat amb diferents protagonistes i analistes d'aquell moment històric. El regidor del consistori sabadellenc en aquell moment, Ramón Álvarez, ha recordat que a la plaça de Sant Roc hi havia "un grup de cotxes de gent d'extrema dreta" i "suposadament armats", cosa que els feia pensar "que en qualsevol moment podien entrar a l'Ajuntament". Recupera aquí la tertúlia sencera:

Ràdio Sabadell va estar explicant en tot moment les informacions que arribaven pel teletip de l'agència Efe, després que s'hagués interromput l'emissió que la cadena SER estava fent de la sessió d'investidura en curs al Palau del Congrés. L'historiador Martí Marín ha explicat que, en el 23F van coincidir diverses trames, protagonitzades per aquells que tenen més aspiracions. Posteriorment al cop, encara es va continuar desactivant conspiracions que buscaven repetir cops com el de Tejero, Armada, Milans del Bosch i companyia. El llavors cap d'Informatius de Ràdio Sabadell, Eugeni Cabanes, ha apuntat que els rumors feien témer que "que en qualsevol moment podia venir la policia, la guàrdia civil o l'exèrcit a intervenir-nos l'emissora".

Pel que fa als agent de la policia municipal, Álvarez tenia constància que "n'hi havia molts que eren simpatitzants" de "l'extrema dreta", però el govern local els havia respectat i no havia fet "una liquidació de tot aquell que fos sospitós" de militar-hi. A més, confiaven en els comandaments.
La nit avançava i se seguia recopilant informació, sovint confusa. El periodista Joan Brunet, que llavors era el cap de premsa de l'Ajuntament de Sabadell, va intuir un indici que podia donar pistes de la situació, abans del missatge del rei Joan Carles I, passada la una de la matinada. En funció de "quin periodista presenta al rei" Brunet deduiria si el cop continuava endavant. I ho va fer Basilio Rogado, un periodista del sector progressista.

El regidor de l'Ajuntament Oriol Civil, l'any 81, es va assabentar del cop mentre era a París treballant. I a la ràdio ha reviscut la incertesa davant el retorn a casa. D'altra banda, l'equip de l'ajuntament explica que un membre de la comissaria de policia es va presentar a l'ajuntament amb la insígnia de la legió, oferint-se a donar un cop de mà.

Per la seva banda, els sindicats preparaven una resposta al cop en forma de protesta. Però també van haver de prendre mesures per si de cas. Ho rememora el llavors secretari general de CCOO a Sabadell, Juan Guil, que ha revelat que es va amagar en un cotxe el fitxer dels afiliats, a més de buscar un lloc on dormir que no fos a casa.

El cop va fracassar. L'alcalde Farrés, que no va abandonar en cap moment l'Ajuntament, va refermar el seu compromís democràtic i de responsabilitat, així com el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Es va superar la por i l'angoixa i la classe política va treballar més unida. Ara bé, la llei de desclassificació de documents dels arxius estableix que han de passar cinquanta anys dels fets per tenir-hi lliure accés. Fins llavors, serà difícil saber més coses de qui més va participar en el 23F, i quin va ser el seu paper.