Un estudi de l'Institut Miquel Crusafont troba una petjada d'arcosaure de fa 240 milions d'anys

Un estudi de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha descobert una de les més grans d'arcosaure trobades a casa nostra, concretament a Puigventós. El treball ha aconseguit reunir fins a 219 icnites fòssils del Triàsic, una època de la qual no se'n tenen massa restes, que han de permetre als investigadors saber com eren els ecosistemes de fa 240 milions d'anys. "El nostre estudi compara els resultats de les conques de Catalunya amb les dels altres parts del món i ens permet entendre com funcionava la biodiversitat" ha explicat Chabier De Jaime, investigador predoctoral de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont.

De fet, Catalunya és un dels espais amb més fòssils de l'època del Triàsic, ha apuntat De Jaime en una entrevista a El Cafè de la Ràdio. Durant aquella etapa de la història, Catalunya es trobava a l'Equador del continent de Pangea i els sediments han mantingut molt bé els fòssils amb altres petjades, millor que els óssos. Aquest fet ha permès conservar la petjada d'arcosaure, un llinatge de rèptils que van donar origen a alguns dinosaures o animals que ha arribat als nostres temps com els cocodrils, que van sorgir al període Permià.

"El Triàsic és un moment poc conegut dins de la paleontologia, ja que el registre fòssil no és abundant com el Juràssic o el cretaci que abunden amb la presència de dinosaures" ha explicat De Jaime, "que estiguem trobant aquestes petjades en ajuda a entendre quina fauna hi havia". Algunes de les petjades trobades al voltant de Montserrat estan exposades a la col·lecció de l'Institut Miquel Crusafont.