El 8M porta Fidela Renom i Dolors Miralles al Museu d'Història de Sabadell

Avui s'han inaugurat dues noves exposicions temporals al Museu d'Història de Sabadell. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones la setmana que ve, l'espai museístic ha volgut fer visible la importància de dues sabadellenques colossals: Fidela Renom i Dolors Miralles. Les dues es podran visitar en aquest equipament fins al 25 d'abril.

"Dolors Miralles Valls (1889-1981). Una dona amb empenta", ha estat comissariada per Roser Enrich. La mostra remarca la seva etapa de formació i les seves primeres activitats professionals, en uns anys que, per a una dona, assolir una titulació i incorporar-se a feines qualificades, era una realitat molt incipient. "Era una dona molt treballadora, amb molta empempta i amb una mirada molt moderna", ha defensat Enrich en la presentació de l'exposició. Per això, va ser la primera dona sòcia del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Sabadell. Estudià taquigrafia, en fou professora, i canvià les classes per senyoretes a mixtes. Va obrir-ne una acadèmia a casa seva. Es relacionà amb l'escriptora Caterina Albert, coneguda com a Víctor Català, i amb Francesca Bonnemaison. La comissària també ha repassat la seva trajectòria, com que incorporà ensenyaments generals amb el mètode Montessori o que va ser organitzadora de sortides a la natura, va crear la secció femenina del Centre Excursionista del Vallès. "Es mereixeria un estudi amb més profunditat, una tesi, per algú especialista en educació", ha conclòs Enrich.

"Pioneres del municipalisme feminista. Fidela Renom i Soler, la primera regidora de Sabadell (1934-1936)". S'ha preparat en col·laboració amb la Fundació Josep Irla. Els comissaris són Tona Majó i Genís Ribé. Està dividida en dues parts. La primera és una mostra itinerant de la fundació sobre les eleccions municipals del 1934, les primeres on les dones poden escollir batlles i també esdevenir electes. Renom fou una de les quatre que s'hi van presentar. "Va ser una pionera del republicanisme femení, i era important posar-hi l'accent", ha defensat Majó. La segona part descobreix imatges inèdites familiars i el seu carnet d'ERC a l'exili. Una documentació que ha estat possible gràcies als descendents de les seves germanes i amics, "que ens han permès construir la part més humana". Majó també ha avançat que la Fundació Irla publicarà una biografia "extensa" sobre la sabadellenca.