Reescriure la història a través de 2.500 cartes

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han fet públic el contingut d'unes 2.500 cartes familiars d'entre els segles XVI i XIX d'arreu de Catalunya que permeten conèixer el dia a dia de l'època. Es tracta del projecte EPICAT, que ha permès endinsar-se en 44 arxius de tot el país a partir de les donacions que han fet les famílies.

El projecte va arrencar ara fa quatre anys de la mà de Javier Antón Pelayo, professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. L'objectiu era conèixer la realitat del país més enllà de la informació ja documentada de manera oficial als llibres d'història.
 

"La correspondència té el valor que ens permet endinsar-nos en facetes de la història que difícilment es podrien documentar d'una altra manera, no hi ha documents que ens permetin anar tan lluny"

Aquesta mirada única, més propera a la realitat del gruix de la població del que podem llegir a través de narracions oficials, ens aporta informació que pot semblar gairebé banal, com l'interès d'un familiar en què li facin un retrat o la preocupació per les pedregades i la seva afectació als conreus.
 

"Tenim la possibilitat d'arribar a la intimitat de les persones, aquestes cartes no estaven pensades perquè les veiés ningú, es pensava que havien d'estar sota secret"

També n'han sortit algunes on es mostren les preocupacions sobre la salut o la meteorologia a l'hora de pensar en el conreu. "Eren els temes que els amoïnaven", detalla Pelayo.

Tota aquesta correspondència ha estat ordenada, interpretada i transcrita per a poder-la tenir perfectament indexada. A més, a través del banc de dades de la UAB s'ha pogut traslladar a la xarxa de manera parcial perquè tot aquell qui ho vulgui consulti totes les cartes localitzades i analitzades, a través de la pàgina www.epicat.uab.cat.