Manel i Rigoberta Bandini, dos concerts per posar la 'pell de gallina'
Penjar el cartell de 'no hi ha entrades' sembla que és una bona cosa per a tots. Per l'organització és una acceptació del cartell, per la banda és un incentiu en temps pandèmics i pel públic una ocasió per recordar què eren els concerts multitudinaris. "Aquesta indústria no estava preparada per a això -deia Guillem Gisbert, cantant dels Manel des de l'escenari-, no estava preparada perquè això va de gent desconeguda que s'ajunta i respira el mateix aire". Ahir un miler de persones per concert es van reunir a l'amfiteatre del Parc de Catalunya amb totes les entrades venudes.
La tarda va començar amb Rigoberta Bandini, nom artístic de Paula Ribó, cantant, actriu, dobladora i compositora de Barcelona que va formar part del grup vocal Mamzelles. La seva irrupció en l'escena musical catalana ha estat meteòrica amb singles com 'Perra' i 'In Spain We Call It Soledad'. De fet, va obrir el concert a les 19:13 amb aquesta cançó. Una melodia que va provocar algunes corredisses del públic del recinte.
I des d'aquí entrega total a Bandini. En pocs minuts va demostrar perquè ha irromput amb tanta força; bases potentíssimes, ritmes electrònics contagiosos i una combinació entre allò terrenal i l'espiritualitat. Gairebé una hora de concert en què va interpretar a Sisa amb 'Qualsevol nit pot sortir el Sol', Marisol i el seu 'Corazón contento' i una nova cançó producte de la COVID-19 composta aquest 2021. 'Mira la gent, tinc pell de gallina' deia en Marc Rius, organitzador de l'Embassa't mirant la platea.
I després de la tempesta, la calma. El so es va apagar per uns minuts i el recinte, sense públic, també. Tothom fora per protocol COVID i Sonido Tupinamba va arrencar des dels plats. A les 21.47 (set minuts per sobre de l'hora) els Manel sortien a l'escenari. La banda barcelonina, que tenia el concert programat per ara fa un any, va exercir de mestre de cerimònies amb una tria de cançons de tot el seu repertori, evitant ja algunes de les més reproduïdes a Spotify i apostant per cares B com 'Teresa Rampell', 'Formigues', 'Els entusiasmats'.
La seva obstinació creativa per anar més enllà és també la clau del seu èxit. Fins i tot el seu medley final -amb una cançó de ressò australià i la de benvinguda- pot sorprendre els fans més primigenis que comparteixen fila amb els neòfits, que descobreixen que a cada cançó Manel interpel·la la memòria. Com canten a 'La jungla': "Inventar el nostre propi trajecte que per l'autopista ja hi va tothom".