Pere Aragonès: "Benaul posava el coneixement que havia adquirit al servei de la gent"

Emotiu acte de reconeixement en la memòria de Josep Maria Benaul al Teatre Principal aquest dimarts al vespre, un any després de la seva mort. La cita, organitzada pels seus familiars i amics, ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, exalumne d'Història de l'Empresa, assignatura que impartia l'historiador ja desaparegut, i a qui ha definit així:

"El recordo un professor exigent, seriós d'entrada. Però que era pedagògicament extraordinari".

"Exemples com el seu, d'aquest compromís cívic, de posar aquest coneixement que ell havia anat adquirint al servei de la millora de la societat, són els que donen sentit a perquè fem recerca en ciències socials, perquè fem recerca en humanitats, que és posar-la al servei de la gent".

L'alcaldessa Marta Farrés també ha tingut paraules de record pel director de la Fundació Bosch i Cardellach:

"Una persona que es va fer a si mateixa, que venia d'uns entorns humils, i que va ser un clar exemple d'allò que ara en diem ascensor social".

"A mi no em deixava indiferent. Ens havíem barallat infinitat de vegades, per infinitat de temes, perquè, a més, els dos som molt cabuts. Trobem a faltar aquesta tenacitat, i aquesta gent que constantment et posa davant d'un mirall i et fa reflexionar".

L'acte ha estat conduït pel periodista Plàcid Garcia-Planas, qui ha anat repassant les etapes vitals de Benaul amb la companyia de diferents amics seus. Manel Larrosa l'ha recordat com un intel·lectual i activista. La seva participació en l'Associació de Veïns de La Concòrdia, lluitant per l'Escola Font Rosella, i també per la Gran Via, s'ha pogut veure en imatges. També ha repassat la militància a Bandera Roja, de qui n'era el contacte a Sabadell. I ha citat la seva tesi doctoral explicant la industrialització de Sabadell i Terrassa.

Paradoxalment, als seus inicis, Benaul estava molt posicionat contra la Fundació Bosch i Cardellach, entesa com una entitat formada llavors per membres de pensament reaccionari. D'aquell moment també han aparegut els records amb Larrosa del viatge a Itàlia durant el segrest d'Aldo Moro, també de quan anaven a l'Arxiu, que era a les golfes de l'Ajuntament, i que Benaul acabaria dirigint. En el moment que comencen a desaparèixer les fàbriques a Sabadell, ell les comença a documentar.

I ha aparegut la faceta més irreverent de l'homenatjat. Enganxades de cartells i opuscles repartits amb finalitats crítiques i humorístiques. Fins i tot una paròdia de diari explicant el suposat segrest de l'alcalde. Al mateix temps, estava fent la propaganda electoral del PSUC.

Joan B. Culla, a través d'una gravació, ha recordat el període universitari, en què, com en la resta de la seva trajectòria, no deixava ningú indiferent. El periodista Gervasio Sánchez en dona fe, i en una nota de veu, ha assegurat que va ser el seu millor professor. També Esteve Deu ha recordat les trampes ideades per justificar l'assistència a missa. O la pancarta de 25 metres a la UAB, penjada durant el procés de Burgos.

I Jordi Catalan ha mentat la coordinació dels atles de la industrialització de Catalunya i Espanya, dirigits pel doctor Jordi Nadal. O la responsabilitat de ressuscitar la revista Arraona, o les contribucions a la revista Recerques. L'acte també ha recordat els seus pensaments. El mateix Benaul apareixia en un vídeo antic, opinant que tant la burgesia com la classe obrera han desaparegut a la ciutat, sense aglutinadors ni referències clares per tenir un projecte a seguir.