Carlo García amenaça l'estadi on el seu pare Adriano va complir el somni de jugar a Primera

El futbol sovint deixa històries familiars vinculades amb algun club o ciutat que s'allarga de generació en generació. Tot i néixer a Piñar, a la província de Granada, queda clar que la vida i la carrera d'Adriano García està marcada per dues ciutats: Sabadell i Vila-real. A la primera va arribar amb només quatre anys, hi va començar a jugar a futbol a l'Espronceda, va debutar a Primera Divisió lluint la samarreta arlequinada i encara hi viu part de la seva família. També aquí va néixer el seu fill gran, Cristian, exjugador del Celta B o el Teruel entre d'altres. El petit, Carlo Adriano, també és futbolista, però va néixer a Vila-real i amb el filial de l'equip de la seva vila amenaça divendres (19h) la ciutat d'origen de la seva família.

Costa d'entendre la carrera d'Adriano vista des de la perspectiva de l'any 2021. L'escenari en el qual s'ha criat el seu fill Carlo Adriano no té cap semblança amb el que va viure als 80 i 90 el seu progenitor. El Villarreal és l'actual campió de l'Europa League, disputa avui mateix Champions al camp del Manchester United i té una de les millors bases de tot el país, de la qual ha sorgit el mitja punta. "No és fàcil triomfar a casa teva i la demostració és que de la generació del poble que va començar quan el meu fill tenia 10 anys només queda ell al filial", explica a Ràdio Sabadell l'exarlequinat Adriano García. Carlo ha fet el primer gol del Villarreal B aquesta temporada  a San Fernando i a les ordres d'un altre ex del Centre d'Esports com és Miguel Álvarez ha jugat els cinc partits de lliga de titular, completant-ne quatre.

? ÀUDIO #HotelSuís | @carloadriano8, fill de l'exarlequinat Adriano García, serà rival del @CESabadell aquest divendres (19h) a la Nova Creu Alta, allà on el seu pare es va estrenar a Primera Divisió. Escolta l'entrevista amb l'exarlequinat

▶️ https://t.co/mHuFdeeDWV [14:55] pic.twitter.com/2pPCjb7tuf

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) September 29, 2021

El Villarreal de mitjans dels 80, quan va defensar la samarreta grogueta el seu pare, poc té a veure amb tot això. "Són èpoques diferents. El Sabadell va tenir la seva bona i ara han canviat les coses. La gestió del Villarreal ha estat tremenda, té un equipàs i està competint contra els millors", diu l'exdavanter dels dos equips. Quan el 1986 va lluir-se a la Copa del Rei, l'equip groguet era a Tercera Divisió, però va eliminar el Valencia, el Gandia i el Salamanca abans de caure per la mínima amb un gol de López Ufarte als setzens de final contra un dels grans del moment, la Real Sociedad, que acabaria guanyant aquella edició de la Copa.

La seva facilitat golejadora i el seu origen sabadellenc va despertar l'interès del Centre d'Esports, que el va incorporar al gener. A canvi, el Villarreal va demanar un amistós del Sabadell al Madrigal per tenir el reclam d'un equip d'elit a la població castellonenca. De Tercera directe a Primera, debutant al Lluís Sitjar en un Mallorca 1-0 Sabadell disputant 23 minuts. Una setmana més tard s’estrenava a la Nova Creu Alta actuant els 90 en la victòria contra el Cádiz. Aquell primer any com arlequinat Adriano va fer dos gols, un especialment recordat pel partit que va ser: el de la repetició, també conegut com el dels 20 duros, contra l'Osasuna, clau en la permanència sabadellenca a Primera. 

Un any més tard, Adriano jugaria 16 enfrontaments a Primera abans de fer el camí a la inversa en el següent mercat d'hivern. El punta sabadellenc d'adopció tornaria al Madrigal per jugar aquest cop a Segona B. Les seves xifres fan que a Vila-real encara es recordi el nom d'Adriano. El primer any, 17 gols en tan sols 16 jornades, i les següents campanyes 16 i 10 dianes més. Després de descendir a Tercera i de passar una campanya a l'Hércules, l'any 1992 va ser l'home clau de l'ascens a Segona A del Villarreal amb 26 dianes, dues de les quals al play-off que va enfrontar els de la Plana amb el Girona, el Salamanca i la Balompédica Linense. Un curs més tard, però, amb només 27 anys i havent tornat al futbol professional, Adriano va haver de retirar-se per culpa d'una lesió al genoll.

Més de tres dècades després del seu últim partit a la Nova Creu Alta i 28 anys després d'haver penjat les botes amb la samarreta del Villarreal, Adriano García tornarà divendres a l'estadi del Centre d'Esports, però en aquesta ocasió per viure una situació "realment molt especial", ja que veurà el seu fill Carlo enfrontant-se als quadres arlequinats. La jove promesa vila-realenca ja ha debutat amb el primer equip en el partit que el submarí groc va jugar la temporada passada contra el Leioa a la Copa, la competició a la qual va brillar el seu pare dècades enrere. Enguany ha fet un pas endavant al filial, en una lliga de moment brillant dels de Miguel Álvarez, líders amb 13 punts de 15 possibles. No juga de davanter com el seu progenitor, sinó darrere del punta. No ha viscut mai a Sabadell, però també està exhibint-se amb l'equip de la ciutat on s'ha criat. D'Adriano a Adriano, en aquest cas Carlo Adriano. De Vila-real a Sabadell per acabar tancant, anys després, un cercle especialment curiós.