Òpera Catalunya estrena temporada amb un barber radiant

"És un hit parade" deia Mirna Lacambra, ànima de la Fundació Òpera Catalunya, abans de començar un any més, i ja són 39, una temporada lírica a Sabadell. Aquest vespre s'ha estrenat un 'Barbiere di Siviglia' que ja ha format part del repertori cinc vegades, però que sempre ve de gust fer. Una òpera bufa que en aquesta ocasió, per voluntat expressa de la direcció artística, sense alteracions, ni les falsificacions que li han estat atribuïdes al llarg dels 200 anys d'història del llibret.

Escrita per Gioacchino Rossini i estrenada el 1816, quan el compositor tenia 23 anys, va tenir una estrena accidentada -fruit del boicot dels seguidors d'un altra versió del Barber, més popular aleshores-, però una segona funció d'èxit. A La Faràndula no hi ha aparegut cap gat a escena o el baríton Dottor Bartolo s'ha trencat el nas com diuen les llegendes. Ha estat una estrena sòlida amb gran qualitat a l'escenari i un impecable treball musical que ha començat fent un homentage al títol inciàtic de l'obra: Almaviva o sia l'inutile precauzzione.

El públic ha trencat el silenci fins a sis vegades, sense comptar un altre aplaudiment arrencat pels cantants. El director d'escena Pau Monterde, assistit per Miquel Górriz i l'escenografia d'Elisabet Castells, han creat un espai doble, amb un interior giratori, que aconsegueix amb escreix els objectius que busca la partitura. La comicitat es manté al llarg de tot el muntatge, amb un estudi meticulós que fa possible que un gest, una mirada o una passa sigui suficient.

El tenor Pablo Martínez al paper del Conte d'Almaviva i Fígaro, el baríton César San Martín, s'han endut les principals ovacions, especialment per Martínez que ha excel·lit a l'ària final Cessa di piu resistire en un ambient més fosc. Un reconeixement idèntic pel treball de la soprano Carmen Romeu que s'estrenava a Sabadell amb un paper que demana una mezzo o una veu amb molt de cos.

Tot al servei d'una música excel·lentment interpretada que requereix determinació a l'orquestra, un cop més dirigida magistralment per Daniel Gil de Tejada. "Hi ha passatges ràpids que passen com els pals de l'autopista" assegura una de les flautes de l'OSV. Un crescendo final, típic de Rossini, que s'ha vist a l'escenari, però que a platea encara no es tradueix. Primera òpera estrenada amb tot l'aforament, però encara amb menys públic de l'habitual. Però pels que hi eren: 'Dottor Barbaro; benissimo!'