Boleros, mongetes i sense 'mandangues': presentat el llibre de cartes Teresa Pàmies al Principal

"Les cartes són les claus de la literatura. Potser no són totes, però sí algunes de les més importants" Així ha definit Vinyet Panyella, presidenta del CONCA, les cartes de Teresa Pàmies, una autora que va admirar i l'evoca amb Praga. La presentació del volum dedicat a Teresa Pàmies: "M'agrada escriure, m'agrada rabiosament. Cartes (1938-2002)" que és una manera de veure la producció artística, la seva ànima literària, les inseguretats, l'ús de la llengua o la creació del jo literari.

Acompanyada del seu fill, Sergi Pàmies, l'assagista Montserrat Bacardí i el periodista ara a SER Catalunya, Josep Cuní han volgut presentar aquest recull publicat sobre Pàmies al Saló del Teatre Principal de Sabadell. Escriptora, activista, política i afeccionada a la ràdio va ser una figura que va entrar a escena amb el Premi Josep Pla, però des del principi va tenir contacte amb la política i la intel·lectualitat del segle XX amb més d'una cinquantena de llibres publicats. 

"Jo he estat un traficant de cartes, el llibre l'ha fet la Montserrat [Barderi]" assegurava Pàmies en la seva presentació. L'encarregada de l'edició, però, ha estat Bacardí qui va fer una selecció en dos eixos; la família i els arxius fent una "tria pel màxim de públic", amb cartes de moltes èpoques, des de la Guerra Civil al postfranqusime. Un volum difícil de fer, ja que des de "l'exili s'ha d'explicar tot" com explicava l'assagista. Pàmies va ser una figura que va participar en alguns espais mediàtics, i de fet un dels seus "amors mediàtics" va ser Josep Cuní a la ràdio. "Ella tenia una tesi que tot el que passa, ja s'ha explicat abans en un Bolero", apuntava Cuní, per a ell Pàmies era una personalitat diversa que va trobar que en algun moment li van negar el seu espai en la literatura.

El llibre hauria d'haver arribat a les llibreries molt abans, però la pandèmia va truncar els plans editorials. Ara arriba amb la força de ser un testimoni únic sobre la vida de l'escriptora, la dona, la mare, la germana: "Ens permeten mirar una mica pel forat del pany que va ser la seva vida" apunta Izazkun Arretxe, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, l'entitat que ha editat el llibre, o "no sempre veiem les cartes dels escriptors" reblava Panyella en la seva intervenció.

Un acte que des del servei de cultura de l'Ajuntament han presentat com a primeres passes de la Capital de la Cultura Catalana 2024, que enguany acull Igualada. "Poder descentralitzar, sentir-nos orgullosos i orgulloses del que podem fer sent amfitrions al territori" ha assegurat Marta Farrés, alcaldessa, "no s'hi arriba de cop el 2024".