El 'Lleó Vergonyós' del Pot Petit penja el cartell d'entrades exhaurides al Principal

El Pot Petit presenta 'Les aventures del Lleó Vergonyós' al Teatre Principal i ho fa amb totes les entrades venudes per a les dues sessions. L'espectacle és un viatge per descobrir les emocions a través d'alguns dels personatges animals més emblemàtics de la formació. La funció està pensada pels infants d'entre dos i cinc anys i la dramatúrgia és de Ruth Garcia i Helena Bagué, inspirada en la cançó homònima del grup. Mercè Munné, que és Juna a l'obra cantant i titellaire de la companyia, assegura que és un moment per compartir emocions entre públic i personatges. L'acompanya a l'escenari el titellaire i cantant Ovidi Llorente, en Pol a la ficció. Una ficció ben tramada que pretén retenir l'atenció dels espectadors durant 55 minuts. Una obra que s'estarà també al Principal amb espectacles per a escoles tota la setmana que ve, però que també ha esgotat entrades.

Escolta l'entrevista a Mercè Munné al programa Al Matí:
 

?ÀUDIO #AlMatí | Mercè Munné (Pot Petit): "Amb l'Ovidi Llorente hem treballat molt perquè cada titella tingués la seva pròpia veu, moviment, i personalitat"

Diumenge faran un doble passi al Teatre Principal.

▶️https://t.co/NTByVeCndM pic.twitter.com/4pJxavHeCR

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) February 4, 2022

"Les vegades que hem vingut a fer concerts sempre hi ha hagut molta demanada d'entrades, crec que aquest espectacle que va destinat a un públic de dos a cinc anys -un públic una mica orfe- s'ha demostrat que la gent en tenia moltes ganes".

"Es troba un tigre, un cavall, un hipopòtam, el gall o una formiga voladora, una sèrie de personatges molt ben fets i que al lleó a través del viatge pot perdre la vergonya".
"El que és molt bonic així com sabem que el tigre és molt ferotge, aquí té por. El cavall que és afable aquí té ràbia i és tossut. Cada animal té un component que sorprèn, però els infants entren tan dins la història que molts ploren quan l'hipopòtam mostra la tristesa".

"Durant dos mesos amb l'Ovidi Llorente hem treballat molt perquè cada titella tingués la seva pròpia veu, moviment, la seva personalitat. També per reflectir aquella tristesa de l'hipopòtam, però sense excedir-te perquè no sigui un drama a platea. Son tan petits que empatitzen molt de pressa i es poden perdre en l'emoció".