La soprano Serena Sáenz fa claudicar a Don Pasquale i al públic de La Faràndula

Update Required To play the media you will need to either update your browser to a recent version or update your Flash plugin.

"Ella estava a Berlín, estudiant a l'escola de l'Staatsoper i a través d'un amic li vam trucar–, recorda Mirna Lacambra alma mater dels Amics de l'Òpera de Sabadell i directora artística de la Fundació Òpera Catalunya–, li vam telefonar, va venir i ens la vam quedar". I és que Serena Sáenz, la jove soprano que a l'octubre es va endur el premi Montserrat Caballé, ja havia debutat a La Faràndula fent de Pamina a 'La Flauta Màgica' la temporada 2021-2022.

En aquest 'Don Pasquale' ha tornat a guanyar la partida a un vell xaruc interpretat fantàsticament pel baríton Toni Marsol i s'ha posat el públic a la butxaca, ara com la protagonista del llibret. La comèdia de Donizetti demana veus alegres i potents, capaces d'aguantar la hilaritat de l'engany i els dos han estat al nivell. Els 450 espectadors els ho han recompensat amb fins a set interrupcions per aplaudir. A l'altra banda Pablo Martínez ha ofert una contrarèplica romàntica -en el sentit del segle XIX- interpretada amb precisió.

Sáenz ha fet una exhibició de tècnica des de la primera ària i un llarg desplegament de recursos teatrals. Marsol ha aconseguit l'engany de fer creure que tenia 70 anys, tot sota la batuta artística de Carles Ortiz qui ha situat aquest Pasquale als anys 20, amb una estètica que podia recordar 'La vita è bella' i que ha lligat amb detalls com una xocada de mans amb Malatesta, amb un notari maldestre o posant una manta i un casquet de dormir al marit

"Nosaltres com que tenim la sort de fer-ho en teatres amb el públic molt a prop i podem jugar. Veuen l'òpera d'una forma similar a la que es veu una obra de teatre o una sèrie de Netflix" assegura Òscar Lanuza, director general de la FOC. Un objectiu que es compleix damunt de l'escenari amb un treball excel·lent amb el cor, més enllà de ser un complement necessari.