L’Agència de l’Habitatge de Catalunya planta els veïns dels Merinals

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya planta els veïns dels Merinals a la reunió que estava previst per aquest dilluns. Després que hagi passat un any des del veredicte del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, els 170 afectats que van crear una entitat pròpia per poder-se representar en aquesta trobada, més enllà de la tradicional associació de veïns, han vist com a la primera, no ha estat la vençuda. D’aquesta manera, s’obre un nou calendari, que es mira amb recel.

L’Associación de Vecinos Afectados por la Vivienda de Merinals assegura que s’ha assabentat de la suspensió de la reunió quan només faltaven 5 hores per a la seva celebració. El seu portaveu, Jaume Garcia Arija, tem que el canvi de presidència de l’associació veterana dels residents al barri, hi hagi influït:

“El canvi de presidència de l’entitat o de l’associació de veïns de Merinals no hauria de significar, o voler, o no hauria d’importar pel futur d’aquesta taula de negociació, perquè si una cosa ha de quedar clara, crec, a qualsevol institució sigui la Generalitat o l’Ajuntament, sigui qualsevol associació o entitat, és que no hi ha ningú amb més dret que els veïns i les veïnes que som els que vivim aquesta situació. I és que ens juguem el futur del nostre habitatge. No ha d’haver-hi ningú per sobre de nosaltres a l’hora de decidir.”

Malgrat això, els veïns han volgut assistir a la cita a l’Ajuntament, per fer visible la no presència de la tercera part. Garcia Arija recorda que l’informe dels arquitectes és un punt de partida, però toca negociar:

“Arran del resultat de l’informe neutral del COAC sabem que el dictamen determina que existeix la possibilitat de rehabilitació per sobre de l’enderrocament i substitució. Igualment, aquest és el punt de partida a la nostra taula de negociació a la qual haurem de comentar i considerar altres possibilitats”. 

Després d’insistir, per part dels veïns i l’Ajuntament, hi ha prevista una nova data a l’agenda: el dimecres 2 de març. Garcia Arija confia que tot plegat sigui només una anècdota estranya.