Marta Farrés: "La ciutat no haurà de posar ni un euro pel Surfcity"
En la segona jornada dedicada al futur del riu Ripoll per part de la Fundació Bosch i Cardellach, durant dues hores i mitja d'aquest dimarts a la tarda, l'entitat ha acollit diferents intervencions a favor i en contra de les actuacions al riu en general, i també del cas concret de l'equipament per fer surf. Ha obert foc l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, assegurant el següent:
"L'Ajuntament no hi posa ni un euro públic en aquest projecte del Surfcity. És una iniciativa absolutament privada".
L'ambient esportiu de la ciutat, la proximitat a Barcelona, i un punt d'entrenament de surf lluny del mar, han estat els arguments que l'empresa que vol muntar el Surfcity va aportar a Farrés per triar Sabadell. Per la seva banda, Antoni Serra, coordinador de l'àrea de Cohesió Territorial de l'Ajuntament de Sabadell, ha explicat l'Estratègia de recuperació del Ripoll 2030. Es tracta d'un document de treball on es marquen els objectius per a la zona. I estan centrats en 4 eixos d'acció: natura, accessibilitat, també producció i coneixement, i a més, esport amb cultura i patrimoni. La intenció és acabar de potenciar l'àmbit més esportiu del sud del riu, amb zones per poder fer, per exemple, més running. Via els fons Next Generation es poden tramitar, com a màxim de diners, 4 milions per actuacions. A més, a més, tot el que té relació amb el Surfcity es vol reflectir en un informe ambiental. Tot plegat ha d'acabar tenint un pla especial, que reculli aspectes com que els recursos hídrics han de ser 100% procedents d'aigua reutilitzada.
Al seu torn, Mercè Argemí, historiadora, tècnica en patrimoni cultural i membre d'Amics del Ripoll; ha començat parlant de com els molins drapers del segle XV van aprofitar el riu per a la seva producció. Argemí valora la precarietat de l'espai del riu. L'àmbit fluvial és un espai geogràfic i històric i és un resultat de transformacions que té un equilibri molt fràgil per les avingudes d'aigua. Cadascuna de les que hi ha hagut, ha suposat haver de reconstruir els molins, per exemple, en el mateix lloc. El corol·lari del seu argument ha estat que aquest és un espai en constant construcció i destrucció. En aquest sentit, demana que el verd entri a la ciutat, no al revés.
Arnau Bonada, president de la Xarxa ONION i economista; ha parlat del declivi econòmic de Sabadell. Ha valorat el canvi en els sectors dels llocs de treball a la ciutat, i ha recordat la dada que xifra en 20.000 les persones que han d'anar a treballar fora de Sabadell cada dia. En aquest sentit, troba positiu que un inversor privat aporti 14 milions d'euros. A més, això ha de suposar 160 llocs de treball i un impacte indirecte de 3 milions d'euros. També ha comentat que no s'ha de requalificar l'ús del terreny, que és considerat esportiu. A tall d'anècdota, informa que a Manchester estan preparant un projecte similar, fent el joc amb la consideració de Sabadell com a 'Manchester catalana'. En definitiva, cal considerar que es podria tractar d'un projecte tractor, que comporti al darrere pernoctacions i necessitats de restauració. També ha establert una comparativa entre els 200 cotxes al dia que es preveuen pel seu ús, i els ha comparat amb el trànsit de la Gran Via.
Gerard Codina, biòleg ambiental de l'ADENC, ha fet un repàs als indicadors científics mediambientals per saber en quina situació es troba el riu. Ha parlat dels hàbitats fluvials i de la diversitat faunística de la zona. I és que, a més del curs del riu pròpiament, el Ripoll conté bosc de ribera, que protegeix a les espècies, però també de l'erosió. També hi ha talussos, herbassars, horta, alzinars i camps agrícoles. Després de repassar la fauna, com ara les 186 espècies d'ocells presents, Codina alerta dels perills d'intervenir-hi urbanísticament i perdre tota aquesta vida. En aquest sentit, demana regular la mobilitat a la zona, i parla dels beneficis ecosistèmics, que també acaben influenciant en l'economia, alertant dels efectes en cadena de l'activitat implantada. També es mostra escèptic davant les compensacions ambientals, que són més complexes del que es pot suposar.
En acabar cada exposició, el debat s'ha centrat sobre si és el territori el que s'adapta al projecte o viceversa. Quan l'alcaldessa ha afirmat que l'espai actualment és un aparcament, el públic de la sala ha protestat. Malgrat tot, ella assevera que cal obrir la ciutat al riu, i que al riu hi passin coses.