Dani López Pinedo es retira: "No soc dels que mira enrere, però m'ho he passat molt bé"

L'Atlètic-Barceloneta té sota pals un veí de Sabadell des de fa més d'una dècada, Dani López Pinedo, porter de la selecció espanyola absoluta fins fa uns mesos. El barceloní afincat a la ciutat té al seu currículum una trentena de títols estatals i medalles mundials, europees, Jocs del Mediterrani o Lliga Mundial. L'única que li faltava la va fregar en el seu últim gran torneig per a seleccions, els Jocs de Tòquio, on primer Sèrbia i després Hongria van deixar el combinat estatal a la plaça que amaga el pitjor gust possible a la boca: la quarta.

"Estar a Tòquio fins a l'últim segon lluitant per una medalla et deixa el mal regust de no haver guanyat la medalla, però és pitjor caure a quarts com als anteriors. Ens van sobrar dos minuts per eliminar a semifinals el gran dominador Sèrbia. Jo no soc dels que mira enrere, m'ho he passat molt bé i estic molt orgullós de com està la selecció ara. Quan anem a segons quins països, sobretot de l'est, ens coneixen molt i ens segueixen més que no pas aquí"

La intenció de Pinedo ja era penjar definitivament el casquet l'any 2020, després de la cita olímpica, però la pandèmia va allargar la retirada una temporada. Després va venir l'oferta de renovació de l'Atlètic-Barceloneta per un any més i el porter català -que juga a l'elit des de 1996- va decidir plegar amb gent a les graderies, un any més tard, arribant en actiu pràcticament als 42 anys. La setmana passada ja va acomiadar-se ja de l'aigua de la piscina Sant Sebastià, la que ha estat casa seva des del 2006. El comiat, a més, va ser amb un empat contra el líder de la fase de grups de la Champions, el Brescia italià, assegurant-se una plaça per a la final a vuit.

"No soc de donar-li moltes voltes a les coses, però sí que és especial per exemple pensar que estàs jugant el teu últim partit a la piscina Sant Sebastià. Més que els records esportius, em quedo amb els personals. Comparteixo vestidor amb companys que podrien ser els meus fills. Ja se'm feia difícil estar tots els estius lluny de la família, però el més maco és que podré seguir treballant pel meu esport des d'un altre punt de vista"

El seu millor record esportiu és la Champions conquerida amb l'equip mariner l'any 2014. Una fita que podria repetir enguany a Belgrad si l'equip barceloní conquereix la Champions en una Final Eight que ja està decidida a falta d'una jornada per al final. Als d'Elvis Fatovic els queda visitar a Croàcia la piscina del Jadran Split abans d'anar a Sèrbia a la lluita pel títol. Falten per conèixer les posicions definitives, però els equips classificats ja es coneixen, i entre ells no hi són equips com l'Olympiacós, pensats per manar a Europa.

"Ho he anat allargant perquè em trobava bé i el club i la selecció em volien. La meva idea era deixar-ho després dels Jocs, que es van allargar del 2020 al 2021, i després el Barceloneta em va demanar que estigués una temporada més. L'últim any està sent molt maco, l'estic gaudint molt i tenim ara l'objectiu de la Final Eight, que aquest cop era molt difícil"

? ÀUDIO #HotelSuís | El sabadellenc d'adopció @dlpinedo fa balanç de la seva carrera: "Abans d'anar al @CNAB_oficial vaig estar a punt de fitxar pel @CN_Sabadell, quan encara no vivia aquí, però hi ha trens que no pots deixar passar"

▶️ https://t.co/W0RtfPLUd3 [41:58] pic.twitter.com/pilPNxMynf

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) April 29, 2022

Des de fa uns mesos, López Pinedo ja s'està fent a la idea de la retirada com a waterpolista professional, tot i que seguirà vinculat al món del waterpolo. Avui al programa Hotel Suís, el sabadellenc d'adopció ha recordat moltes de les vivències de tants anys vinculat a l'aigua, primer al Mediterrani, després al Sant Andreu i finalment a l'Atlètic-Barceloneta, on s'ha convertit en una llegenda de casa nostra. Fins i tot amb l'anècdota d'haver fregat l'any 2006 l'opció de defensar la porteria de Can Llong, quan encara no era veí de Sabadell.

"Hi va haver un moment que vaig estar a punt de signar pel Sabadell. El primer club que em va trucar l'estiu que acabo al Barceloneta eren ells. Jo ni vivia a la ciutat encara, el que és el destí. Semblava que seria o Sabadell o Sant Andreu, però es va creuar el Barceloneta i hi ha coses que no pots deixar passar"