La demanda d'habitatge social està molt per sobre de l'oferta

La demanda d'habitatge social està molt per sobre de la minsa oferta disponible. I el dèficit de cada any, es va acumulant al de l'anterior. És una de les afirmacions que s'han reiterat en la segona sessió de SBD Cercle d'Entitats, que organitza el cicle Debats de ciutat. #FemSabadell, i que s'ha anomenat 'Propostes per fomentar l'habitatge social a Sabadell'.

L'habitatge social que es demana a Sabadell és proporcional al de l'àmbit metropolità. I en aquest sentit, les diferents experiències presentades caminen cap a l'objectiu d'augmentar-ne la disponibilitat. L'arquitecta Lali Daví, membre del comitè executiu de la Fundació Dinamo de foment i promoció del model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, ha assenyalat que hi ha una quarantena de projectes d'aquesta mena al país. Daví ha explicat la voluntat que hi ha darrere d'aquesta mena de projectes, i com s'organitzen les aportacions dels socis. També els sòls utilitzats, que no només són públics, i les maneres d'accedir-hi, com poden ser cessions o tempteig i retracte. Ara hi ha diversitat d'obres en marxa, ja que algunes són rehabilitacions i altres, obra nova. Un altre arquitecte, Manel Rodríguez, advertia de les llistes d'espera per a arribar a l'habitatge públic:

"Traurem 20 habitatges a comercialitzar. I abans d'haver posat un cartell seriós, tenim 400 persones en llista d'espera, per 20 habitatges. La situació és absolutament desequilibrada. Hi ha una demanda que no està satisfeta en absolut".

Rodríguez és director general de SALAS, i president de la fundació del mateix nom, que és una promotora social d'habitatge. Les seves obres al voltant de les metròpolis, representen més de 2.000 habitatges. Tenen 170 persones de plantilla de 22 perfils diferents. Pel que fa al moviment del sector, ha destacat que els habitatges anuals venuts, són entorn de 600 anuals, i estan coberts el 95% els que s'acabaran de fer el 2022 i més del 80% dels que es construiran el 2023. Ha aportat també que es triga tres anys a fer un habitatge, d'inici a final. En el cas de l'apartat de lloguer de la seva empresa, s'ofereixen contractes indefinits.

També ha parlat Donato Muñoz, conseller delegat de SBD Lloguer Social, una entitat mixta de la qual participa també l'Ajuntament de Sabadell. Ha detallat que tenen 600 habitatges, un nombre alt si es compara proporcionalment amb altres iniciatives d'àmbits municipals. Considera que sense ajudes, actualment no es poden tirar endavant aquests projectes. Per acabar la taula d'experts, ha intervingut l'arquitecte urbanista Manel Larrosa, qui ha recordat la importància de la iniciativa pública a Sabadell:

"No solament hi ha hagut política d'habitatge des de fa molts anys, sinó que la política urbanística ha sigut molt pública. Els últims quaranta anys, només Can Gambús ha estat d'iniciativa privada. Eix Macià, Parc Catalunya, Plaça Espanya, Can Roqueta i Can Llong han estat públiques".

L'exregidor d'Urbanisme de Sabadell diu que la possibilitat de fer habitatge públic hi és. Des de la plataforma on participa, Sabadell 5000, proposen un objectiu de tenir 400 habitatges nous per any, meitat públics i meitat consorciats. "És decisiu apostar l'habitatge al públic", postil·la.

El cicle 'Debats de ciutat. #FemSabadell' és un espai obert a la ciutadania que vol servir per elaborar propostes d'acció. La següent sessió tractarà sobre la sanitat a Sabadell, el dia 24 de maig.