Plàcid Garcia-Planas s'endú el Cirilo Rodríguez de periodisme: "Als reporters els agrada que el món els sorprengui"
"Han valorat l'esforç per escriure" assegura Plàcid Garcia-Planas per telèfon des de Segòvia, "avui en dia veig de la gent jove que puja que no escriu, i si no llegeixes, no escrius". El periodista (Sabadell, 1962) ha guanyat aquest cap de setmana el premi XXXVII Cirilo Rodríguez de periodisme internacional imposant-se a la corresponsal de la SER a Brussel·les, Griselda Pastor i al corresponsal d'El País a Mèxic, Jacobo García. El jurat li ha concedit en una "votació ajustada" per "la seva honestedat davant la llengua i la seva capacitat de tensió entre la llengua i la literatura".
"Als reporters els agrada que el món els sorprengui. Als opinadors, no. Això els dona una eina que els apropa molt això que anomenem realitat. No ens la dona, perquè la realitat mai l'acabaràs abraçant, però és la que si apropa més", ha apuntat a Ràdio Sabadell.
Concedit per l'Associació de Premsa de Segòvia té una dotació de 8.000 euros i una escultura de la Real Fábrica de Crisales La Granja, i 2.000 euros als altres dos finalistes. Per Garcia-Planas assumeix que aquest premi "no significa res personalment", recorda, "una cosa que m'ha agradat molt d'aquest premi és que han valorat la feina invisible i essencial del que està a la redacció titulant, redactant o buscant fotos".
"Jo tinc com a norma no presentar-me a cap premi, però si et presenten no diràs que no. Em van presentar i crec que els hi haguessin pogut donar a qualsevol dels tres finalistes, crec que arribar a finalista és guanyar".
Periodista de la secció Internacional de La Vanguardia des de 1981, quan va entrar de becari -al costat d'un periodista que dibuixava els mapes d'Stalingrad-, Garcia-Planas ha estat l'enviat especial del diari barceloní als conflictes de Yugoslàvia, Irak o més recentment a la invasió d'Ucraïna. A més, ha escrit diversos llibres com 'Jazz al despatx de Hitler', 'Como un ángel sin permiso', sobre el narcotràfic o 'El marqués y la esvástica', una investigació periodística que va destapar els draps bruts del periodista César Ruano al París ocupat, precisament qui donava nom a un altre premi. Ara, desaparegut. "Aquell era un premi per a escriptors que escriuren en diaris, no per gent que sua, gent de trinxera", recorda.