Troben un aqüeducte romà a Sant Pau de Riu-sec

Troben un aqüeducte de l'època romana a Sant Pau de Riu-sec. La descoberta consisteix en un cuniculus, una conducció que no és d'obra, sinó excavada. Es tracta del segon que acumula el municipi, després del de Can Gambús. Tots dos sumen la meitat dels que hi ha a Catalunya.

El cuniculus és molt menys freqüent que els aqüeductes construïts. La finalitat era portar aigua neta, segurament a uns banys. El tram estudiat inclou ítems separats per les mides normals de l'època romana, que eren de 30 o de 60 peus. També s'hi poden observar els forats on s'encastaven les llànties per veure-hi en la foscor del túnel. L'obra s'assembla a una mina, motiu pel qual era difícil de localitzar, havent de baixar força avall. Té 60 cm d'amplada. La galeria té un traçat rectilini, orientat del sud-est al nord-oest, amb un lleuger pendent descendent cap al nord-oest. La secció és de parets verticals i fons pla, amb el sostre de volta amb una alçada màxima d'1,70 m. En total s'ha pogut comprovar l'existència de 149 m del seu traçat, dels quals se n'han excavat 127 m.

El pendent indica que en lloc d'anar cap a les altres descobertes que s'han fet a Sant Pau de Riu-sec, se n'allunya. Per tant, devia subministrar aigua neta a una possible vila romana que quedaria actualment a l'altra banda de l'autopista. Pels detalls de la construcció, es pot ubicar a l'època romana, feta a mà. Ara estan pendents les analítiques de morter de calç, amb les quals intentaran datar més exactament de quin període romà es tracta. Dels 7 pous, 4 són de planta quadrada, i els altres tres de planta rodona. En aquests darrers s'hi ha pogut identificar les escales per pujar i baixar. També s'han recuperat fragments que han permès datar a l'engròs el període històric. La seva descoberta va ser fortuïta. L'espai correspon al futur emplaçament de Bricomart, que museïtzarà els últims 20 metres del cuniculus. L'observació estarà disponible d'aquí a un any aproximadament. Ariadna Vidal, arqueòloga de Catarqueòlegs, planteja les qüestions que obre la troballa:

"No sabem exactament el punt de captació de l'aigua. I tampoc coneixem el punt final, on anava a parar, fins a on conduïa el cuniculus aquesta aigua. Suposem que era un centre habitat, de poblat, assentament, però que ara mateix desconeixem on estava situat, si realment s'ha conservat".